Kim Kong és una sèrie de televisió francesa creada per Simon Jablonka i Alexis Le Sec,[1] dirigida per Stephen Cafiero[1] i difosa el 14 de setembre de 2017 per Arte.[2] Consisteix en una mini-sèrie de tres episodis (45, 51 i 46 minuts) que s'inspira en el rapte de Shin Sang-ok i Choi Eun-hee per part de Corea del Nord l'any 1978.[3]
Sinopsi
Mathieu Stannis és un director francès de pel·lícules comercials d'acció, desil·lusionat amb el seu treball. Segrestat, es desperta en un país asiàtic, on els seus raptors li anuncien que realitzarà un pel·lícula concebuda pel governant local, afeccionat al cinema. Aquest últim, dèspota comunista assimilat al dirigent nord-coreà Kim Jong-un, ha escrit una nova versió de King Kong a la glòria del seu règim. En aquesta, el guió planteja com els president estatunidenc Donald Trump fa transportar el goril·la als Estats Units amb l'objectiu d'ensinistrar-lo perquè ataqui a Corea del Nord. Finalment, el pla del dirigent americà fracassa perquè l'animal s'adona que els bons són, precisament, aquells a qui ha d'atacar.[1]
Havent de compondre amb el guió caricaturesc del governant, els mitjans tècnics limitats i un equip poc qualificat, el director francès aconsegueix a poc a poc el seu lloc. Estableix vincles amb els membres del seu equip, dels quals revela els talents ocults i acaba per complaure's en aquesta situació restringida, però que li porta una llicència artística sense precedents.
Repartiment
Projecte i realització
Producció
La sèrie s'inspirà en un fet real esdevingut a la dècada de 1980 quan Shin Sang-ok, cineasta sud-coreà, estigué sota les ordres de Kim Jong-il - llavors responsable dels afers culturals de Corea del Nord - i obligat a realitzar pel·lícules de propaganda.[4][5]
Rodatge
El rodatge de les escenes asiàtiques es desenvolupà a Tailàndia.[6]
Referències cinematogràfiques
Moltes referències al cinema de François Truffaut apareixen als episodis, concretament sobre les seves pel·lícules o les seves cites, com per exemple un extret de la pel·lícula Les Quatre Cents Coups.[6]
Recepció de la crítica
Europe 1 la descrigué com a «divertida, reeixida, rítmica» amb «diàlegs, extremadament saborosos i sovint sorprenents».[7] 20 minutes veié la mini-sèrie com «una farsa absurda i radiant de les derives del totalitarisme, però també una oda emotiva al 7è art».[3] Al contrari, Le Monde trobà la sèrie «desgastant» i jutjà que «porta als seus espectadors als voltors».[8]
El dijous 14 de setembre de 2017, durant la seva primera emissió a França a través d'Arte, la sèrie captà l'audiència de 568.000 persones (2,5% del públic).[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 De la Torre, Toni. «Plorar de riure». ElTemps.cat, 02-07-2018. [Consulta: 8 juliol 2018].
- ↑ «Kim Kong» (en francès). Series-mania.fr. Arxivat de l'original el 2017-10-24. [Consulta: 14 setembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Demoulin, Anne. ««Kim Kong», la comédie politique française qui brave Kim Jong-un» (en francès). 20minutes.fr, 13-09-2017. [Consulta: 14 setembre 2017].
- ↑ Eschapasse, Baudouin. «Kim Kong, la comédie française qui défie Kim Jong-un» (en francès). LePoint.fr, 13-09-2017. [Consulta: 14 setembre 2017].
- ↑ Lorrain. «Bienvenue à Kollywood nom= François-Guillaume» (en francès). LePoint.fr, 13-12-2007. [Consulta: 14 setembre 2017].
- ↑ 6,0 6,1 Final genèric de cada episodi.
- ↑ «L'hilarant voyage en absurdie de Jonathan Lambert dans "Kim Kong"» (en francès). Europe1.fr, 14-09-2017. [Consulta: 14 setembre 2017].
- ↑ Machart, Renaud «TV: «Quadras», des amis attachants» (en francès). LeMonde.fr, 19-09-2017. ISSN: 1950-6244 [Consulta: 19 setembre 2017].
- ↑ «Audiences de la soirée du 14 septembre 2017» (en francès). Ozap.com, 14-09-2017. [Consulta: 18 setembre 2017].
