Les muntanyes Khangai són una serralada de la Mongòlia central, a 400 km de la capital, Ulaanbaatar. S'estenen des del nord-oest fins al centre del país, aproximadament uns 100 km a l'est de les muntanyes Altai i són un dels cinturons de muntanyes més grans de l'Àsia interior, amb una extensió de 150.000 km2.[1]
El pic més alt n'és l'Otgon Tenger Uul, que té una alçada de 3.905, 4.021, o 4.031 m segons diferents fonts i que és l'únic amb neu permanent. El segon cim en alçada és el mont Erkhet, de 3.535 m.
Les muntanyes Khangai alimenten els principals rius que discorren en direcció nord i que pertanyen a la conca de l'Àrtic, com ara l'Orkhon, Selenge, Ideriin, Zavkhan, Orog, i Böön tsagaan.
Relleu
L'estructura actual de la serralada és heterogènia. Hi ha zones amb valls fluvials en forma de V envoltades per muntanyes que s'alcen 1.000 m o més sobre el fons de la vall. En altres zones, els pendents envolten valls amples de fons pla per on circulen rius que es divideixen en branques i formen meandres amplis.
Actualment, només hi ha proves d'una petita glacera moderna, tot i que durant el Pleistocè estaven més esteses.[2]
Durant el Cenozoic, hi van esdevenir nombrosos episodis volcànics de laves basanítiques que recorrien desenes de quilòmetres a través de relleus poc pronunciats, com a colades de vall.[1]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Yarmolyuk, V.V., Kudryashova, E.A., Kozlovsky, A.M., Lebedev, V.A. (2008) "Late Cenozoic volcanism of Khangai (Central Mongolia): Evidence for recent orogeny in Central Asia[Enllaç no actiu]", Doklady Earth Sciences Vol. 422 n. 7 p. 1032-1036. DOI:10.1134/S1028334X08070064.
- ↑ Lehmkuhl, F., Klinge, M., Stauch, G. (2004) The extent of Late Pleistocene glaciations in the Altai and Khangai Mountains a Quaternary Glaciations - Extent and Chronology, Part III, p. 243-255. Elsevier B.V. ISBN 0-444-51593-3.
