Kathleen Kenyon

Plantilla:Infotaula personaKathleen Kenyon
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Kathleen Mary Kenyon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1906 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1978 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Wrexham (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
Directora de college St Hugh's College, Oxford
1962 – 1973
← Evelyn Procter (en) TradueixRachel Trickett → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSomerville College - llicenciatura (–1928)
St Paul's Girls' School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArqueologia i arqueologia bíblica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarqueòloga, directora de college Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSt Hugh's College, Oxford (1962–1973)
Institut d'Arqueologia de l'UCL (1948–1962)
Universitat de Londres Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCrystal Bennett Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralClaire Epstein Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic George Kenyon Modifica el valor a Wikidata  i Amy Hunt Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Dame Kathleen Mary Kenyon, DBE (Londres, 5 de gener de 1906Wrexham, Gal·les, 24 d'agost de 1978) va ser una arqueòloga anglesa especialista en les cultures neolítiques del Creixent Fèrtil. Assolí fama mundial arran de les seves troballes a Jericó, reputada la ciutat més antiga del món.

Era la filla gran de Sir Edward Kenyon, màxima autoritat en les cultures de l'Antic Testament i que durant molts anys va ser director del Museu Britànic. Es graduà al Somerville College de la Universitat d'Oxford.

Inicià l'activitat professional l'any 1929 com a tècnica fotògrafa en les excavacions de Gertrude Caton-Thompson a la desapareguda ciutat de Gran Zimbabwe. L'any següent s'integrà en l'equip de Sir Mortimer Wheeler que investigava les ruïnes de Verulamium (l'actual St Albans), i fins al 1935 fou directora de les campanyes estivals d'excavació de l'amfiteatre romà d'aquesta ciutat. Desenvolupà el "mètode Wheeler-Kenyon" d'arqueologia, avui dia universalment acceptat, que es basa en la divisió cartesiana de l'espai d'excavació per a la ubicació i catalogació de les troballes.

Entre 1931 i 1934 va treballar a Samària, a Palestina, on aconseguí establir la seqüència estratigràfica des de l'edat del ferro fins a l'època romana, resultats que van esdevenir cabdals per a tots els treballs posteriors a l'Orient Mitjà. De 1935 a 1939 va dirigir les excavacions de les termes romanes de la ciutat de Leicester.

Durant la Segona Guerra Mundial fou oficial de la Creu Roja i alhora secretària-directora de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Londres. Acabat el conflicte, treballà en diversos llocs de la Gran Bretanya i de Líbia. L'any 1951 retornà a Palestina, on treballà fins al 1958 i hi aconseguí treure a la llum les ruïnes de Jericó, en la qual establí els set nivells successius d'ocupació. A continuació i fins al 1967 excavà a la ciutadella de David de la ciutat de Jerusalem.

Del 1956 fins a la seva jubilació el 1973 ocupà la càtedra d'arqueologia de la Universitat d'Oxford. Des del 1960 fins a la seva mort, fou president -la primera dona a ésser-ho- de la Reial Societat Arqueològica, també ubicada a Oxford.

L'any 2003 la British School of Archeology at Jerusalem, que havia absorbit el Council for British Research in the Levant, fou rebatejada Kenyon Institute en honor seu.

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!