 Karupmøllerita-Ca |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | (Na,Ca,K)₂Ca(Nb,Ti)₄(Si₄O₁₂)₂(O,OH)₄·7H₂O |
|---|
| Epònim | Sven Karup-Møller (en)  |
|---|
| Localitat tipus | Vall del rierol Mellemelv, Fiord Kangerluarsuk, Complex d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CE.30c |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CE.30c |
|---|
|
| Estructura cristal·lina | a = 14,64Å; b = 14,21Å; c = 7,91Å; |
|---|
| Color | gris-blanc a blanc vermellós |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5 |
|---|
| Lluïssor | vítria, mat |
|---|
| Color de la ratlla | blanc |
|---|
| Densitat | 2,71 g/cm³ (mesurada); |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA2001-028 |
|---|
| Símbol | Kmø-Ca |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La karupmøllerita-Ca és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al supergrup de la labuntsovita. Rep el nom en honor de Sven Karup-Møller (1936-), mineralogista de la Universitat Tècnica de Dinamarca i descobridor del mineral.
Característiques
La karupmøllerita-Ca és un ciclosilicat de fórmula química (Na,Ca,K)₂Ca(Nb,Ti)₄(Si₄O₁₂)₂(O,OH)₄·7H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001, i la primera publicació data del 2002. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la karupmøllerita-Ca pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.
Va ser descoberta a la vall del rierol Mellemelv, al fiord Kangerluarsuk, dins el complex d'Ilímaussaq, a la oocalitat de Narsaq (Kujalleq, Groenlàndia), on sol trobar-se associada a l'epistolita. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
