Kalicinita |
---|
|
Fórmula química | KHCO₃ |
---|
Epònim | potassi |
---|
Localitat tipus | Chippis (Chypis), Sierre, Valais, Suïssa |
---|
|
Categoria | carbonats |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.AA.20 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AA.20 |
---|
Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.01 |
---|
Dana | 13.1.2.1 |
---|
Heys | 11.1.8 |
---|
|
Sistema cristal·lí | monoclínic |
---|
Estructura cristal·lina | a = 15,11Å; b = 5,67Å; c = 3,71Å; β = 103,75° |
---|
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
---|
Color | incolor, blanc, groguenc |
---|
Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
---|
Diafanitat | transparent |
---|
Propietats òptiques | biaxial (-) |
---|
Índex de refracció | nα = 1,380 nβ = 1,482 nγ = 1,578 |
---|
Birefringència | δ = 0,198 |
---|
Angle 2V | mesurat: 81°, calculat: 82° |
---|
Dispersió òptica | r < v feble |
---|
|
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
---|
Any d'aprovació | 1865 |
---|
Símbol | Kcn |
---|
Referències | [1] |
---|
La kalicinita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de la seva composició química, contenint potassi (kalium, en llatí).
Característiques
La kalicinita és un carbonat de fórmula química KHCO₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba com un agregat massiu de cristalls diminuts.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 a 2, sent un mineral tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kalicinita pertany a «05.AA - Carbonats alcalins, sense anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: zabuyelita, natrita, gregoryita, nahcolita, teschemacherita i wegscheiderita.
Va ser descoberta l'any 1865 a Chippis, Sierre (Valais, Suïssa), sota un arbre mort com a producte de descomposició d'origen recent. També ha estat descrita a la mina Niobec, a Saint-Honoré (Quebec, Canadà), al massís de Khibiny (óblast de Múrmansk, Rússia), a Alnö (Medelpad, Suècia) i a Long Shop (Virgínia, Estats Units).
Referències
- ↑ «Kalicinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 maig 2016].
- ↑ «Kalicinite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 3 maig 2016].