Juli Pons i del Castillo (Barcelona, 1895 - Barcelona, 1974) fou un pianista i compositor barceloní.
Biografia
Fou un dels deixebles més importants d'Enric Granados, a l'acadèmia del qual estudià piano.[1] Allà va rebre el premi de la medalla d'or , i més tard (1926), hi exerciria com a professor. Va estudiar harmonia amb Antoni Nicolau, contrapunt amb Eusebi Daniel i composició amb Josep Barberà a l'Escola Municipal de música de Barcelona.[2] Va acabar els seus estudis a París amb el professor Charles Koechlin.
S'inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona,[1] també va actuar a l'Ateneu Barcelonès. Va tocar a Madrid, París, Brussel·les i Suïssa. A Barcelona va actuar periòdicament al Palau de la Música Catalana.[2]
L'any 1926 funda l'associació Juli Pons, amb la funció de proporcionar ensenyament musical a totes aquelles persones que no tinguessin recursos econòmics.
Juli Pons i del Castillo va ser un gran concertista, considerat un dels pianistes que va agafar el llegat d'Enric Granados.
Obres
- Concert per a piano i orquestra.
- Les tres de Jerusalem.
- Cançons , per a veu i piano
- Quartet, Sonata intercromàtica.
- Pastoral; Valses catalanes.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Juli Pons i del Castillo». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1988, vol.18 p.218
- ↑ 2,0 2,1 BERGUEDÀ, Montserrat «Pons i del Castillo, Juli», Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 8 p. 895
Bibliografia
- Enciclopèdia Catalana (1988, 2a ed.) Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana.
