Nascut a Avilés, d'origen hidalgo, la seva família tenia tradició artística, ja que era nebot i gendre de pintors. Es va formar als tallers de Pedro de las Cuevas i Bartolomé Román, a Madrid, i la primera obra seva de què es té constància data del 1646. Des de llavors va ser molt conegut, va tenir una clientela variada i va ocupar diversos càrrecs oficials. Va rebre encàrrecs de diferents àmbits, des de la catedral de Toledo fins a ordes religiosos i famílies aristocràtiques notables.[1]
El 1669 el van nomenar pintor del rei Carles II i des d'aleshores fins a la seva mort va dedicar una gran part del temps a representar la família reial i membres de la cort.[1]
Estil
El seu estil s'enquadra en el barroc, influenciat per autors de Madrid, com Carducho, i també estrangers, com Ticià, Rubens o Van Dyck. A partir d'aquestes influències, Carreño va mostrar en les seves obres una gran solidesa en l'estructura i el colorit.[1] Tanmateix, qui més el va influir i inspirar va ser Velázquez,[2] amb qui va coincidir a la cort i va mantenir una estreta amistat.[1] Després va agafar el seu testimoni com a pintor de cambra de la cort i va continuar amb l'estil retratista de l'època de Felip IV, però encara més barroc, que va reinterpretar aportant-hi la seva pròpia personalitat. A més, va retratar uns personatges, com la reina vídua Marianna d'Àustria o el mateix Carles II, que amb l'aspecte desolador amb què els va captar van acabar sent un símil de la decadència de la monarquia.[2]
Del seu impressionant llegat de retrats en tenim una gran mostra al Museu del Prado i una bona representació al Museu de Belles Arts d'Astúries. Carreño de Miranda es va servir del model de retrat oficial elaborat a partir d'Antonio Moro, al segle xvi, un retrat auster, solemne, de colors apagats i fons negre, i sense al·lusions explícites a la dignitat de la persona retratada. En aquesta escola de retratistes també s'hi inclouen pintors com Alonso Sánchez Coello, Sofonisba Anguissola i el mateix Velázquez.
.jpg)
