Juan Carlos Unzué Labiana

Juan Carlos Unzué Labiana

Nom original	(es) Juan Carlos Unzué
Biografia
Naixement	(es) Juan Carlos Unzué Labiano 22 abril 1967 (57 anys) Pamplona (Navarra)
Alçada	1,78 m[1]
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	futbol
Posició a l'equip	Porter (retirat) Entrenador
Clubs juvenils - Osasuna Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1986–1988 1988–1990 1990–1997 1997–1999 1999–2001 2001–2003 CA Osasuna FC Barcelona Sevilla FC CD Tenerife Reial Oviedo CA Osasuna 15 5 222 35 0 41 0 0 0 0 0 0 Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1985 1985 1985 1985–1989 Espanya sub-18 Espanya sub-19 Espanya sub-20 Espanya sub-21 2 1 6 16 0 0 0 0 Equips entrenats 2010–2011 2012 2013–2014 2014–2017 2017–2018 2019 CD Numancia Racing de Santander Celta de Vigo (assistent) FC Barcelona (assistent) Celta de Vigo Girona FC
Família
Germans	Eusebio Unzué
Premis
(2021)  Medalla d'or al mèrit esportiu de Navarra
Llista Trajectòria   Equip 1984–1986 CA Osasuna B 2 (0) 1986–1988 CA Osasuna 26 (0) 1988–1990 FC Barcelona 9 (0) 1990–1997 Sevilla FC 257 (0) 1997–1999 CD Tenerife 35 (0) 1999–2001 Real Oviedo 7 (0) 2001–2003 CA Osasuna 48 (0)   Selecció nacional 1985–1985   Espanya sub-19 1 (0) 1985–1985   Espanya sub-20 6 (0) 1985–1985   Espanya sub-18 2 (0) 1985–1989   Espanya sub-21 16 (0) 2000–2001   País Basc 2 (0)   Entrenador – FC Barcelona

Juan Carlos Unzué Labiana (Pamplona, Navarra, 22 d'abril de 1967), més conegut com a Unzué, és un exporter de futbol navarrès que va militar en diversos equips de primera divisió de la Lliga Espanyola entre els anys 1986 i 2003. El seu germà, Eusebio Unzué, és director de diferents equips ciclistes.

Trajectòria esportiva

Com a jugador

Juan Carlos Unzué es formà a Tajonar, l'escola de futbol del CA Osasuna. Va debutar en el primer equip de l'Osasuna durant la temporada 1986-87, i va romandre dues temporades completes com a porter titular fins que la temporada 1988-89 es va incorporar al FC Barcelona, on va estar-s'hi dues temporades com a suplent d'Andoni Zubizarreta.

La temporada 1990-91 va ser fitxat pel Sevilla FC on va estar-s'hi fins a la temporada 1996-97 i on va disputar 222 partits de lliga en Primera divisió. La temporada 1997-98 va fitxar pel CD Tenerife, on va militar dues temporades més, sent fitxat després pel Reial Oviedo (temporada 1999-00). A Astúries, s'hi va estar dues temporades més. Finalment, va tornar a l'Osasuna (2001-02), on es va retirar el juny de 2003.

En total va disputar 318 partits de Lliga a Primera divisió: 56 amb l'Osasuna, 5 amb el Barcelona, 222 amb el Sevilla i 35 amb el Tenerife.

Selecció espanyola

Va sumar trenta-cinc internacionalitats amb els combinats espanyols Sub-18, Sub-19 i Sub-21. Va ser subcampió del món amb la selecció sub-20 a Rússia l'any 1985.

Com a entrenador

Unzué després de la victòria del Barça en la final de la Champions de 2009

Una vegada retirat, va passar a ser l'entrenador de porters del Futbol Club Barcelona quan en Frank Rijkaard va ser nomenat entrenador. Malgrat el canvi de l'holandès per Josep Guardiola al capdavant de la banqueta, Joan Carlos Unzué va mantenir el càrrec a l'equip.

L'estiu del 2010, Unzué va abandonar la disciplina del Barça per debutar com a entrenador del CD Numància, a la Segona divisió.^[2]

El 2014 va retornar al FC Barcelona com a segon entrenador, formant part de l'equip tècnic de Luis Enrique Martínez.^[3] Degut a la seva molt reeixida primera temporada com a segon entrenador, en què l'equip va guanyar la lliga 2014-15, la Copa 2014-15 i la Champions 2014-15, el Barça li va millorar i ampliar el contracte fins a 2017.^[4]

El 28 de maig de 2017, després de desvincular-se del Barça en deixar Luis Enrique el càrrec de primer entrenador, es va anunciar la seva incorporació com a primer entrenador de la primera plantilla del Celta de Vigo durant les següents dues temporades, en el que va ser el seu debut com a primer entrenador a Primera divisió.^[5]

El 19 de maig de 2018, després d'acabar en una decebedora 13a posició, Unzué va deixar el Celta de Vigo.^[6] El 13 de juny de 2019, després de més d'un any sense club, va signar contracte amb l'acabat de descendir de primera Girona FC,^[7] club del qual fou cessat el 21 d'octubre.^[8]

Palmarès

Va guanyar amb el FC Barcelona la Recopa d'Europa de la temporada 1988-89 i la Copa del Rei el 1990. Amb el Sevilla va participar en dues ocasions en la Copa de la UEFA: en la temporada 1990-91 va arribar als setzens de final i fins a vuitens en la temporada 1995-96.

Unzué i l'ELA

L'estiu de 2020, Unzué va ser diagnosticat d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa minoritària.^[9] Ell mateix va anunciar, en una roda de premsa, que havia finalitzat la seva etapa d'entrenador i que començaria a fer activisme per fer més visible aquesta malaltia i captar fons per a la recerca per tal que en el futur s'hi pugui descobrir un tractament eficaç.^[10]

El gener de 2021 va participar en la presentació, a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, del documental dirigit per la periodista Mónica Marchante Vivir valELA pena, que el mateix Unzué va protagonitzar.^[9]

El 24 d'agost de 2022 el Futbol Club Barcelona i el Manchester City van disputar un partit amistós al Camp Nou per tal de recaptar fons per a la recerca sobre l'ELA. La celebració d'aquest partit, al qual van assistir més 90.000 espectadors, va ser impulsada per Unzué, que hi va participar com a mestre de cerimònies. El partit va acabar amb un empat: 3-3.^[11]

El 3 de maig de 2023 es va presentar, a Barcelona, el documental Unzué. L'últim equip del Juancar, produït per TV3, dirigit per Xavier Torras i protagonitzar pel mateix Unzué. El documental mostra l'evolució de la malaltia des que Unzué va fer públic que patia ELA i com l'han afrontada ell i la seva família.^[12]

Referències

1. ^{[enllaç sense format]} https://www.laliga.es/en/player/juan-carlos-unzue
2. Martín-Llanos, Ramiro «Unzué deixa el Barça per entrenar el Numància». Diari El 9 Esportiu [Barcelona], 18-06-2010, pàg. 13 [Consulta: 18 juny 2010].
3. «Estos son los hombres de confianza de Luis Enrique» (en castellà). Marca, 15-07-2014. [Consulta: 15 juliol 2014].
4. «Luis Enrique amplia i millora el seu contracte amb el Barça fins al 2017». 324.cat. [Consulta: 9 juny 2015].
5. «Juan Carlos Unzué serà presentat dimecres com a nou entrenador del Celta». 324.cat, 30-05-2017. [Consulta: 31 maig 2017].
6. «El Celta hace oficial el adiós de Unzué» (en castellà). Mundo Deportivo, 19-05-2018 [Consulta: 29 octubre 2019].
7. «El Girona FC escoge a Juan Carlos Unzué cómo nuevo entrenador» (en castellà). Girona FC, 13-06-2019. [Consulta: 29 octubre 2019].
8. Bernad Suelves, Marc «Oficial: Unzué, destituido» (en castellà). Diari AS, 21-10-2019 [Consulta: 29 octubre 2019].
9. «Unzué recorda la “dificultat afegida” que ha tingut Xavi al Barça». MónEsport, 25-01-2022. [Consulta: 25 agost 2022].
10. Giménez, Paula. «Unzué: "Mi etapa como entrenador finaliza, voy a firmar por un equipo modesto: el de los pacientes de ELA"» (en castellà). Cadena SER, 18-06-2020. [Consulta: 25 agost 2022].
11. Alcaraz Rodergas, Joan Pol. «Empat entre Barça i City i victòria de la lluita contra l’ELA (3-3)». MónEsport, 24-08-2022. [Consulta: 25 agost 2022].
12. «"Unzué. L'últim equip del Juancar", un documental de TV3 sobre la lluita de Juan Carlos Unzué contra l'ELA». CCMA, 03-05-2023. [Consulta: 4 maig 2023].

Enllaços externs

• Juan Carlos Unzué Labiana a BDFutbol