José Mansilla

Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Plantilla:Infotaula personaJosé Mansilla
Imatge
(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1974 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Nacional d'Educació a Distància
Universitat de Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióantropòleg, columnista, professor d'universitat, assagista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat Ramon Llull
Universitat Oberta de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 juliol 2023No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara!
9 febrer 2021Construïm el nou cicle Modifica el valor a Wikidata
Lloc webantroperplejo.wordpress.com Modifica el valor a Wikidata
X: antroperplejo Modifica el valor a Wikidata

José Mansilla (Sevilla, 1974) és un antropòleg urbà, assagista i professor universitari.[1][2] És doctor en Antropologia Social i membre dels Grups de Treball 'Etnografia dels Espais Públics' i 'Cultura Popular i Conflicte' de l'Institut Català d'Antropologia, i del Grup de Recerca sobre Exclusió i Controls Socials de la Universitat de Barcelona.[3] Va ser un dels fundadors de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà. Ha estudiat la relació entre turisme, conflicte urbà i exclusió social,[4] i ha denunciat l'etiqueta de «turismofòbia» com a estratègia de criminalització dels moviments socials.[5]

Interessat en les interrelacions entre classes i moviments socials, en la construcció institucional i mediàtica de retòriques i discursos legitimadors de processos de reforma urbana, en la influència de les pràctiques turístiques en el teixit social de les ciutats i en la recuperació de la cultura popular com forma de reivindicació de les formes culturals pròpies de les classes subalternes.[cal citació]

L'any 2020, Mansilla publicà La pandemia de la desigualdad, amb pròleg de Manuel Delgado, en què adverteix que la desigualtat i l'exclusió social viscudes amb la pandèmia de la COVID-19 no són fenòmens nous, car al llarg de la història col·lectius complets de persones han estat prejutjades i agreujades no tant pel que feien, sinó pel que eren.[6] En aquest sentit, les mesures preses per diferents governs de tot el món —estats d'alarma, suspensió temporal de drets i llibertats, promoció de la immunitat de grup, etc.—, no van mostrar cap novetat més enllà d'evidenciar la preeminència de jerarquies de poder, així com la falta d'igualtat de drets i oportunitats, aspectes lloats per les societats de les democràcies autodenominades liberals.[7]

L'any 2023 publica el llibre Los años de la discordia. Del Modelo a la Marca Barcelona, amb pròleg de Gala Pin i epileg d'Ernest Cañada. En ell parla de com, a Barcelona, tal com a altres ciutats del món, es posa de manifest la tensió entre les visions antagòniques del model urbà de les elits i de les classes populars.[8]

Com a antropòleg, va treballar en informes relatius al fenòmeno del botellot[9] o en les normatives de regulació sobre l'espai públic.[10] També ha centrat la seva atenció investigadora en l'estudi de les festes populars com mecanismes de projecció del conflicte social i urbà.[11]

Obra publicada

  • Mierda de ciudad. Una rearticulación crítica del urbanismo neoliberal desde las ciencias sociales. Pol·len Edicions, 2015. ISBN 978-84-86469-80-1. Coordinat juntament amb Giuseppe Aricó i Marco Luca Stanchieri.
  • Barrios corsarios. Memoria histórica, luchas urbanas y cambio social en los márgenes de la ciudad neoliberal. Pol·len Edicions, 2016. ISBN 978-987-783-464-2. Coordinat juntament amb Giuseppe Aricó i Marco Luca Stanchieri.
  • Ciudad de vacaciones: conflictos urbanos en espacios turísticos. Pol·len Edicions, 2018. ISBN 978-84-16828-49-4.[12][13] Coordinat juntament amb Claudio Milano.
  • La ciudad mercancía. Turistificación, renovación urbana y políticas de control del espacio público. Teseo Press Editorial, 2019. ISBN 978-84-16828-01-2. Coordinat juntament amb Juiliana Marcús, Martín Boy, Sergi Yanes i Giuseppe Aricó.
  • La pandemia de la desigualdad. Una antropología desde el confinamiento. Edicions Bellaterra, 2020. ISBN 978-84-122750-5-6
  • Los años de la discordia. Del Modelo a la Marca Barcelona. Edicions Apostroph, 2023. ISBN 978-84-124905-3-4
  • 22@Barcelona. Un distrito de innovación en disputa. Icària Editorial, 2023. ISBN 978-84-197782-8-4. Coordinat juntament amb Greig Charnock i Ramon Ribera-Fumaz.

Referències

  1. ↑ «Les protestes són una confluència de malestars continguts fa temps». TV3, 23-10-2019. [Consulta: 17 novembre 2020].
  2. ↑ «Hi haurà aldarulls més sovint». TV3, 02-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
  3. ↑ Vilajosana, Marc. «La etiqueta de 'turismofobia' es una estrategia de criminalización de los movimientos sociales» (en castellà), 25-08-2019. [Consulta: 17 novembre 2020].
  4. ↑ Ribas, Nicolás. «No existe el ‘derecho a viajar por ocio’ ni a ser turista» (en castellà), 17-11-2022. [Consulta: 3 abril 2023].
  5. ↑ «Hem d'entendre el turisme com una fàbrica social». betevé, 01-04-2019. [Consulta: 17 novembre 2020].
  6. ↑ S. Iborra, Yeray. «Entrevista a José Mansilla, autor de 'La pandemia de la desigualdad'». Crític, 16-12-2020. [Consulta: 20 desembre 2020].
  7. ↑ Munárriz, Ángel. «La gestión del covid-19 aflora el conflicto social por la creciente brecha entre barrios» (en castellà), 27-09-2020. [Consulta: 18 novembre 2020].
  8. ↑ «"Un govern sociovergent a Barcelona suposaria esborrar vuit anys de cop"», 07-05-2023. [Consulta: 5 octubre 2023].
  9. ↑ Panyella, Jordi. «El síndic proposa adequar espais segurs per als botellots - 10 març 2022», 05-10-2023. [Consulta: 5 octubre 2023].
  10. ↑ L'espai públic i el dret a la ciutat: Anàlisi de l'Ordenança de Convivència de Barcelona ( PDF). Sindicatura de Greuges de Barcelona. 
  11. ↑ Mansilla, Jose «'La Virgen y los caballos no tienen nada que ver'. El caso de las Festes de Gràcia de Maó, Menorca». Athenea Digital.
  12. ↑ Calpena, Mar. «El turismo no es un derecho. Lo son el descanso y las vacaciones remuneradas» (en castellà), 03-07-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
  13. ↑ «La lucha de intereses se impondrá para determinar cómo será el futuro del turismo tras la pandemia» (en castellà). Onda Cero, 15-07-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!