José Luis Merino Boves (Madrid, 10 de juny de 1927) és un director de cinema i guionista espanyol.
Biografia
En els anys 50 va ser ajudant de direcció per a Antonio del Amo, Pedro Lazaga, Francesc Rovira-Beleta o César Fernández Ardavín. Debutà com a director junt a Mateo Cano a la pel·lícula Aquellos tiempos del cuplé, pel·lícula escrita per Alfonso Paso i protagonitzada per Lilian de Celis. La seva pel·lícula següent, El vagabundo y la estrella, de nou dirigida junt a Mateo Cano, fou protagonitzada pel tenor canari Alfredo Kraus.[1] Més endavant va dirigir pel·lícules d'aventures -Robin Hood, el arquero invencible, El Zorro de Monterrey-, de cinema bèl·lic -La batalla del último Panzer, Comando al infierno, Consigna: matar al comandante en jefe-, de terror -Ivanna, La orgía de los muertos- o de spaghetti western -Frontera al sur, Réquiem para el gringo, La muerte busca un hombre, 7 cabalgan hacia la muerte-, fins a completar una filmografia composta per gairebé una trentena de llargmetratges, sempre comptant amb guions propis.[2] Entre les seves últimes pel·lícules figuren La avispita Ruinasa (1983), comèdia protagonitzada per Jesús Puente i Licia Calderón, que aprofitava l'actualitat del cas de l'expropiació del holding Rumasa;;[3] Gritos de ansiedad (1984), una història d'intriga en la que Lola Forner és una hereva que haurà d'enfrontar-se a un complot organitzat per la seva tia per a embogir-la[4] i Superagentes en Mallorca (1990), història d'acció que comptava amb les germanes Marta Valverde i Loreto Valverde, a més d'amb diversos actors de l'època de les coproduccions i el cinema de gènere, com Frank Braña, Aldo Sambrell o Víctor Israel.[5] Ha aparegut com a actor en petits papers en algunes pel·lícules de José Luis Garci.
Filmografia
Director
Ajudant de direcció
Guionista
Premis
En la edició de 1958 de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics va rebre el Premi Jimeno per la seva direcció de la pel·lícula Aquellos tiempos del cuplé.[6]
Bibliografia
Referències
Enllaços externs
