Josephine Brunsvik
Josephine Brunsvik o Comtessa Jozefina Brunszvik de Korompa (en hongarès: Brunszvik Jozefina) (Bratislava, Eslovàquia, 28 de març de 1779 – Viena, 31 de març de 1821) va ser probablement la dona més important en la vida de Ludwig van Beethoven, segons el que apareix documentat en, almenys, 15 cartes d'amor que ell li va escriure. En aquestes cartes la va anomenar com l'única estimada, eternament dedicada a ella i per sempre fidel. Diversos musicòlegs consideren que ella seria la receptora més probable de la misteriosa Carta a l'Estimada immortal.[1]
La comtessa Josephine von Brunsvik va morir el 31 de març de 1821, als 42 anys. Durant aquest any, Beethoven va compondre les seves darreres Sonates per a piano, op. 110 i op. 111, que segons diversos musicòlegs [2] són clarament com a rèquiems, amb reminiscències discernibles del "Tema de Josephine", Andante favori.[3]
Referències
- ↑ La Mara (1920), Kaznelson (1954), Riezler (1962), Massin (1970), Goldschmidt (1977), Tellenbach (1983, 1987), Beahrs (1986, 1988, 1993), Dahlhaus (1991), Pichler (1994), Steblin (2002, 2007, 2009).
- ↑ Per a una anàlisi més detallada de Music as Biography ("La música com a Biografia") vegeu Goldschmidt (1977, p. 343-462), i Tellenbach (1983, p. 205-267).
- ↑ Vegeu la discussió a Rita Steblin, 2002.
Bibliografia
- Beahrs, Virginia (1986): "The Immortal Beloved Revisited." The Beethoven Newsletter 1/2 (Summer), pp. 22–24.
- Beahrs, Virginia Oakley (1988): "The Immortal Beloved Riddle Reconsidered." Musical Times, Vol. 129, No. 1740 (Feb.), pp. 64–70.
- Beahrs, Virginia (1993): "Beethoven's Only beloved? New Perspectives on the Love Story of the Great Composer." Music Review 54, no. 3/4, pp. 183–197.
- Dahlhaus, Carl (1991): Ludwig van Beethoven: Approaches to his Music. Oxford: Oxford University Press.
- Goldschmidt, Harry (1977): Um die Unsterbliche Geliebte. Ein Beethoven-Buch. Leipzig: Deutscher Verlag für Musik. En anglès: All About the Beethoven's Immortal Beloved. A Stocktaking. Trad. John E Klapproth. CreateSpace 2013.
- Kaznelson, Siegmund (1954): Beethovens Ferne und Unsterbliche Geliebte.] Zürich: Standard.
- La Mara (1909) (Ida Marie Lipsius): Beethovens Unsterbliche Geliebte. Das Geheimnis der Gräfin Brunsvik und ihre Memoiren. Leipzig: Breitkopf & Härtel.
- La Mara (1920) (Ida Marie Lipsius): Beethoven und die Brunsviks. Nach Familienpapieren aus Therese Brunsviks Nachlaß. Leipzig: Siegel.
- Massin, Jean & Brigitte (1970): Recherche de Beethoven. Paris: Fayard.
- Pichler, Ernst (1994): Beethoven. Mythos und Wirklichkeit. [Beethoven. Myth and Reality.] Vienna: Amalthea.
- Riezler, Walter (1962): Beethoven. Zürich: Atlantis (8th ed.). Publicat per primer cop el 1936 (en alemany).
- Steblin, Rita (2002): "Josephine Gräfin Brunswick-Deyms Geheimnis enthüllt: Neue Ergebnisse zu ihrer Beziehung zu Beethoven." Österreichische Musikzeitschrift 57/6 (Juny), p. 23–31.
- Steblin, Rita (2007): "'Auf diese Art mit A geht alles zugrunde.' A New Look at Beethoven's Diary Entry and the "Immortal Beloved." Bonner Beethoven-Studien, vol. 6, pp. 147–180.
- Steblin, Rita (2009): "Beethovens 'Unsterbliche Geliebte': des Rätsels Lösung." Österreichische Musikzeitschrift 64/2, pp. 4–17.
- Tellenbach, Marie-Elisabeth (1983): Beethoven und seine "Unsterbliche Geliebte" Josephine Brunswick. Ihr Schicksal und der Einfluß auf Beethovens Werk. Zürich: Atlantis. En anglès: Beethoven and his “Immortal Beloved” Josephine Brunsvik. Her Fate and the Influence on Beethoven's Œuvre. Trad. John E Klapproth. CreateSpace 2014.
Enllaços externs
|
---|
Biografia | | |
---|
Música | General | |
---|
Orquestral | |
---|
Vocal | |
---|
Cambra | |
---|
|
---|
Cultura | |
---|
|
|
|