Josep Xirau i Palau (Figueres, Alt Empordà, 1893 - Vilafranca de Mar, 1982) fou un advocat català, germà d'Antoni Xirau i Palau i de Joaquim Xirau i Palau. Va estar casat amb la fotògrafa Mey Rahola de Falgàs.
Biografia
Era fill de Ramon Xirau i Llorens, advocat, i de Maria del Remei Palau i Reig.[1] Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i després de completar estudis a Suïssa, Alemanya i Itàlia, fou catedràtic de dret processal a les Universitats de Múrcia i Sevilla, fins que el 1925 fou nomenat catedràtic a la Universitat de Barcelona. També col·laborà al diari L'Opinió, tot i que es decantà finalment cap al socialisme.
Fou fundador el 1923 de la Unió Socialista de Catalunya amb Rafael Campalans i Puig i Manuel Serra Moret, per aquest partit fou elegit diputat per Barcelona província a les eleccions generals espanyoles de 1931.[2] Fou membre de la Comissió Política Assessora de la Generalitat de Catalunya.[3] Del 1937 al 1938 fou director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.
Al final de la guerra civil, fuig amb la seva família cap a França, i s'instal·la a Paris on obté una feina a la UNESCO.
Obres
- El concepto de la donación (1917)
- Eugenio Huber: su vida y su obra (1923)
- Le condizioni del processo civile in Spagna (1925)
- La funzione giurisdizionale e l'equità (1927)
Referències
Enllaços externs
.svg){kind=small}
