Josep Batlle i Vidal (Tarragona, 14 de maig de 1843[1] - Tarragona, 3 de desembre de 1898[2][3]) fou un advocat, propietari i polític tarragoní, alcalde de Tarragona, president de la Diputació de Tarragona i diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[4]
Biografia
Membre del nou Partit Conservador, fou nomenat alcalde de Tarragona de gener de 1875 a maig de 1876, durant els primers anys de la restauració borbònica i la fi de la tercera guerra carlina. Durant el seu mandat fou president de la Junta d'Obres del Port i conseller delegat del Banc d'Espanya. També es va estudiar la possibilitat d'establir un pas a nivell inferior a la via del tren al Serrallo i es demana a l'arquitecte municipal el projecte de reparació dels emblemes de la font municipal de l'antiga plaça d'Isabel II (avui Plaça de Prim)[5] que van ser destruïts el 29 de setembre de 1868.[6][7]
A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou elegit diputat pel districte de Valls.[8] Posteriorment arribaria a ser president de la Diputació de Tarragona (gener-octubre de 1891)[9] i durant les pugnes del Partit Conservador va donar suport Francisco Silvela y de Le Villeuze.
Va morir a la ciutat de Tarragona el 3 de desembre de 1898, com a conseqüència d'un vessament cerebral.[10]
Referències
Bibliografia
- Enric Olivé Martinez: Història de la ciutat de Tarragona. Antoni Jordà Fernandez. Editorial Cossetània Edicions, 2006.
- Ferran de Querol de Bofarull: Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra. Montserrat Corretger. Edita el Patronat Municipal de Cultura, maig de 2006.
