John James Audubon

John James Audubon

(1826)
Nom original	(en) John James Audubon (fr) Jean‐Jacques Audubon
Biografia
Naixement	(fr) Jean‐Jacques Rabin 26 abril 1785 Les Cayes (Saint-Domingue)
Mort	27 gener 1851 (65 anys) Nova York
Sepultura	Trinity Church Cemetery and Mausoleum ^(en)
Residència	Estats Units d'Amèrica
Activitat
Camp de treball	Ornitologia
Lloc de treball	Pennsilvània Londres Edimburg
Ocupació	botànic, escriptor, fotògraf, dibuixant, gravador, il·lustrador científic, zoòleg, biòleg, ornitòleg, pintor, naturalista
Membre de	Reial Societat d'Edimburg (1827–) Royal Society Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Societat Filosòfica Americana Societat Linneana de Londres
Gènere	Pintura d'animals i paisatge
Moviment	Naturalisme
Professors	Alexander Wilson
Nom de ploma	Audubon, John James Laforest Audubon, Jean Jacques Fougère
Obra
Obres destacables (1827) The Birds of America (1844) Osprey and the Otter and the Salmon ^(en)
Abrev. botànica	Audubon
Abrev. zoologia	Audubon
Localització dels arxius	Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits
Família
Cònjuge	Lucy Audubon
Fills	Victor Gifford Audubon, John Woodhouse Audubon, Lucy Audubon, Rose Audubon
Mare	Jeanne Rabine
Signatura

John James Audubon (Les Cayes, 26 d'abril de 1785 - Nova York, 27 de gener de 1851)^[1] va ser un ornitòleg, naturalista i pintor nord-americà. Els seus interessos combinats per l'art i l'ornitologia el van portar a traçar un pla per fer un registre pictòric complet de totes les espècies d'aus d'Amèrica del Nord.^[2] Va destacar pels seus amplis estudis que documentaven tota mena d'ocells americans i per les seves il·lustracions detallades que representaven els ocells en els seus hàbitats naturals. La seva obra principal, un llibre amb colors titulat The Birds of America (1827–1839), és considerada una de les millors obres ornitològiques que s'han acabat mai. Audubon també és conegut per haver identificat 25 noves espècies. És l'homònim de la National Audubon Society i el seu nom forma part d'un gran nombre de ciutats, barris i carrers de totes les parts dels Estats Units.^[3] Actualment, la comunitat científica utilitza desenes de noms científics que van ser publicats per primera vegada per Audubon.^[4]

Biografia

Audubon va néixer a la colònia francesa Saint Domingue (actual Haití). Era el fill il·legítim d'un oficial naval francès. Va créixer a França juntament amb la seva madrastra. Audubon va afirmar que en la seva més primerenca educació va rebre classes de Jacques Louis David, un pintor posteriorment famós en tota França, però aquesta afirmació s'ha descartat posteriorment juntament amb altres "ficcions" d'Audubon.

El 1803, el seu pare li va aconseguir un passaport fals per viatjar als Estats Units i així evitar la seva crida a les files en les Guerres Napoleòniques. Audubon es va contagiar de la febre groga i el capità del vaixell el va allotjar en una casa d'hostes regentada per dones quàqueres que van cuidar d'ell fins que es va recuperar, allí li van ensenyar la variant quàquera de l'idioma anglès. En aquest any va conèixer i es va comprometre amb la seva veïna Lucy Bakewell, casant-s'hi el 1808.

Audubon va supervisar una granja familiar a prop de Filadèlfia, i va començar l'estudi de la naturalesa realitzant els primers anellaments del continent americà. Audubon lligava fils a les potes dels ocells, Sayornis phoebes, i va determinar que tornaven als mateixos llocs de nidificació any rere any. Després d'anys de negocis reeixits a Pennsilvània i Kentucky, va sofrir una fallida. Això el va obligar a esforçar-se més en els seus estudis de la naturalesa i en la pintura, i va navegar pel riu Mississipi amb la seva arma, les seves pintures i un assistent amb la intenció de trobar i pintar totes les aus d'Amèrica del Nord. A la seva arribada a Nova Orleans, Louisiana en la primavera de 1821 va viure durant un temps en el Barracks Street 706. Aquell estiu es va mudar riu amunt a la plantació d'Oakley en la Parròquia de West Feliciana per ensenyar a pintar a Eliza Pirrie, la filla més jove dels propietaris, i allí va passar una gran part del seu temps passejant i pintant en els boscos. La plantació, situada en 11788 Highway 965 entre Jackson, Louisiana i St. Francisville, Louisiana, és en l'actualitat el Audubon State Historic Site i és possible fer-hi visites guiades.

Per dibuixar o pintar les aus, Audubon havia de disparar-los primer, realitzant un tret fi per evitar fer-les destrosses i malformacions al cos. Llavors feia servir filferros per mantenir-les dretes i aconseguir una postura natural. A més representava a les aus de manera natural en el seu propi ambient. Això suposava un gran contrast amb les rígides representacions dels seus contemporanis, com Alexander Wilson. Audubon una vegada va escriure: Dic que hi ha poques aus quan en mato menys de cent en un dia. Un dels seus biògrafs, Duff Hart-Davis, va revelar, com més rara era l'au, amb major impaciència la perseguia, sense preocupar-se aparentment que la seva mort apropava una mica més a l'espècie a la seva extinció. Ja que no disposava d'ingressos, vivia de vendre retrats sota demanda, mentre que la seva dona, Lucy, treballava com a tutora per a les famílies riques de les plantacions. Audubon va buscar un editor per a la seva obra a Filadèlfia però va fracassar en part perquè s'havia buscat l'enemistat de diversos dels principals científics de la ciutat en l'Acadèmia de Ciències Naturals.

Colom de Carolina, acuarela de J.J. Audubon).

Finalment, el 1826 va embarcar juntament amb el seu portafolis cap a Londres. Els britànics mai tenien suficients imatges dels boscos dels EUA i va tenir un èxit instantani. Va ser sobrenomenat el "The American Woodsman" i va aconseguir suficients diners per publicar el seu The Birds of America. Aquesta obra consistia en làmines de grandària natural gravades i pintades a mà. Fins i tot el rei Jordi IV es va convertir en un admirador d'Audubon. Aquest va ser nomenat membre de la Royal Society. En això va seguir els passos de Benjamin Franklin, que n'havia estat el primer membre americà. Mentre es trobava en Edinburg per buscar subscripcions per al seu llibre, va donar una demostració del seu mètode de fer servir filferros per mantenir a les aus mortes per poderles pintar amb detall, en la Wernerian Natural History Association amb el professor Robert Jameson. Un dels alumnes en l'audiència era Charles Darwin. Durant aquesta estada també l'anatomista Robert Knox (no gaire abans que Knox s'associés amb Burke i Hare).

Audubon va acompanyar el seu llibre Birds Of America amb Ornithological Biographies, que incloïa informació sobre cada espècie. Aquest llibre el va escriure juntament amb l'ornitòleg escocès William MacGillivray. Tant el llibre de dibuixos com les "biografies" van ser publicats entre 1827 i 1839. Durant aquest temps, Audubon va continuar fent expedicions a Amèrica del Nord i va comprar una propietat en el riu Hudson, que ara és el Audubon Park. El 1842 va publicar una versió popular de Birds of America als Estats Units. La seva obra final tractava sobre els mamífers, Viviparous Quadrupeds of North America. Aquesta va ser completada pel seu fill i el seu fillastre. Audubon va obrir una tenda de comestibles en Louisville, Kentucky, va viure en Henderson, Kentucky i va ser testimoni del terratrèmol de Nova Madrid. Va tenir dos fills: Victor Gifford (nascut el 12 de juny de 1809) i John Woodhouse (nascut el 30 de novembre de 1812), i dues filles: Lucy (1815-1817) i Rose (1819).

Audubon està enterrat en Trinity Churchyard entre el carrer 155 i Broadway a Manhattan, Nova York.

Abreviatura

L'abreviatura Audubon es fa servir per indicar John James Audubon com autoritat en la descripció i taxonomia dins la zoologia.

Honors

• Miembre electe de la Royal Society of Edinburgh
• Miembre electe de la Sociedad Linneana de Londres
• Miembre electe de la Royal Society
• Audubon Society: 1896

Obres

• John James Audubon, Revistes seleccionades i altres escrits (Ben Forkner, ed.) (Penguin Nature Classics, 1996)ISBN 0-14-024126-4
• John James Audubon, Escriptures i dibuixos (Christoph Irmscher, ed.) (The Library of America, 1999)ISBN 978-1-883011-68-0
• John James Audubon, The Audubon Reader (Richard Rhodes, ed.) (Everyman Library, 2006)ISBN 1-4000-4369-7
• Audubon: Early Drawings (Richard Rhodes, Scott V. Edwards, Leslie A. Morris) (Harvard University Press Arxivat 2008-10-13 a Wayback Machine. i Houghton Library 2008)ISBN 978-0-674-03102-9
• John James Audubon, Audubon and His Journals (The European Journals 1826–1829, The Labrador Journal 1833, the Missouri River Journals 1843), editat per Maria Audubon, volums 1 i 2, publicat originalment per Charles Scribner's Sons el 1897 (</img> Viquitexts).

Referències

1. Asimov, Isaac. «Audubon, John James». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 244. ISBN 8429270043. 
2. Oxford illustrated encyclopedia. Oxford [England]: Oxford University Press, 1985–1993, p. 26. ISBN 0-19-869129-7. OCLC 11814265. 
3. «Home» (en anglès). Audubon. [Consulta: 6 agost 2020].
4. «Avibase advanced search: [Author = "Audubon"]». Avibase: The World Bird Database. [Consulta: 6 agost 2020].

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies