John Craig

John Craig

Portada de l'edició de 1685 del Methodus Figurarum.
Biografia
Naixement	1663 Hoddom (Regne d'Escòcia)
Mort	11 octubre 1731 (67/68 anys) High Holborn, Londres (Regne de la Gran Bretanya)
Sepultura	Església de St. James, Clerkenwell ^51° 31′ 25″ N, 0° 06′ 20″ O Església de St. Andrew, Holborn, carried away ^51° 31′ 02″ N, 0° 06′ 24″ O
Vicari Gillingham
1726 –
Canonge Catedral de Salisbury
1708 – 1726
Vicari Durnford
1708 – 1726
Vicari Gillingham
1696 – 1708
Vicari Potterne
1692 – 1696
Dades personals
Religió	Anglicanisme
Formació	Universitat d'Edimburg (1684–1687)
Director de tesi	David Gregory
Activitat
Ocupació	matemàtic
Ocupador	Església d'Anglaterra
Membre de	Royal Society
Influències	Newton
Influències en	Colin Maclaurin
Premis
(1711)  Membre de la Royal Society

John Craig (Hoddom, 1663 - High Holborn, Londres, 11 d'octubre de 1731) (o Craige) va ser un matemàtic escocès dels segles XVII-XVIII.

Vida

Gairebé res es coneix de la vida de John Craig, abans del seu ingrés a la Universitat d'Edimburg el 1684, on va ser deixeble de David Gregory i es va graduar el 1687. Això no obstant, el 1685 va viatjar a Cambridge on va publicar el seu Methodus (vegeu més avall).

El 1689 es va traslladar a Anglaterra on va ser pastor anglicà de diferents parròquies a la regió de Wiltshire, alternant els seus deures pastorals amb l'estudi i l'ensenyament de les matemàtiques i mantenint una copiosa correspondència amb Newton, David Gregory, de Moivre, Halley i Maclaurin.

El 1692 es va casar amb Agnes Cleland amb qui va tenir sis fills. El 1708 va passar a ser canonge de la catedral de Salisbury.

El 1711 va ser escollit fellow de la Royal Society. Els darrers anys de la seva vida els va viure a Londres.

Tractatus mathematicus de figurarum curvilinearum quadraturis et locis geometricis, 1693

Obra

A part de diverses memòries i articles per a les Philosophical Transactions de la Royal Society, Craig va escriure tres llibres de matemàtiques:

• Methodus figurarum lineis rectis et curvis comprehensarum quadraturas determinandi (Londres, 1685). Malgrat que va ser publicat després del primer encontre de Craig i Newton a Cambridge,^[1] Craig utilitza la notació de Leibniz, ${\displaystyle dy/dx}$ en lloc del dot newtonià de les fluxions ${\displaystyle {\dot {y}}}$.
• Tractatus mathematicus de figurarum curvilinearum quadraturis et locis geometricis (Londres, 1693). En aquest llibre s'utilitza per primera vegada a les illes britàniques el símbol ${\displaystyle \int }$.
• De calculo fluentium libri duo. Quibus subjunguntur libri duo de optica analytica (Londres, 1718). Curiosament, tot i haver emprat la notació leibniziana en els seus primers llibres, en aquest empra la notació de les fluxions de Newton.

Els seus llibres mostren l'interès i l'apreciació de Craig pel càlcul newtonià, però sense fer-ne cap aportació original.^[2]

Theologiae Christianae Principia Mathematica, edició de 1755.

Tor i haver estat fortament criticat,^[3] potser és força més original el seu petit llibre titulat Theologiae Christianae Principia Mathematica (Principis matemàtics de la Teologia Cristiana) (Londres, 1699).^[4] En aquest llibre, en un estil molt newtonià, establia la gràfica de la intensitat del sentiments en funció del temps, calculant el seu valor com una integral.^[5] La part més curiosa (i discutida) del seu càlcul era que, com que la confiança en els testimonis decreix en el temps, es podia establir una funció de probabilitat de la credibilitat de l'evidència històrica dels esdeveniments cristians amb la fórmula^[6]

${\displaystyle P=x+(m-1)s+{\frac {kT^{2}}{t^{2}}}+{\frac {qD^{2}}{d^{2}}}}$

en la qual

• ${\displaystyle x}$ és la confiança en la transmissió del primer testimoni
• ${\displaystyle m}$ és el nombre de testimonis a la cadena
• ${\displaystyle s}$ la sospita generada en cada transferència
• ${\displaystyle t}$ l'interval de temps de la cadena
• ${\displaystyle d}$ la distància de l'esdeveniment
• ${\displaystyle k,T,D,q}$ son unes constants adequades

Amb aquest procediment va arribara la conclusió que l'any 3144^[7] (o el 3150)^[8] el seu valor seria zero, el que significaria que, al deixar de creure en els esdeveniments bàsics del cristianisme, la segona vinguda de Crist a la Terra seria inevitable.^[9]

Referències

1. Guicciardini, 2011, p. 3 i ss.
2. Stigler, 1986, p. 879.
3. Lewis, 2014, p. 240.
4. Nash, 1991, p. 1 i ss.
5. Grabiner, 2010, p. 232.
6. Hald, 2003, p. 186.
7. Suzuki, 2009, p. 233.
8. Champkin, 2014, p. 40-42.
9. Champkin, 2014, p. 42.

Bibliografia

• Champkin, William «The World will End in 3150: John Craig and The Second Coming» (en anglès). Significance, Vol. 11, Num. 3, 2014, pàg. 40-42. DOI: 10.1111/j.1740-9713.2014.00755.x. ISSN: 1740-9705.
• Grabiner, Judith V. «Newton, Maclaurin and the Authority of Mathematics». A: A Historian Looks Back: The Calculus as Algebra and Selected Writings (en anglès). The Mathematical Association of America, 2010, p. 229-242. ISBN 978-0-88385-572-0. 
• Guicciardini, Niccolò «John Wallis as editor of Newton's mathematical work» (en anglès). Notes & Records of the Royal Society, Vol. 66, Num. 1, 2011, pàg. 3-17. DOI: 10.1098/rsnr.2011.0051. ISSN: 0035-9149.
• Hald, Anders. A History of Probability and Statistics and Their Applications before 1750 (en anglès). John Wiley & Sons, 2003. ISBN 0-471-47129-1. 
• Lewis, Rhodri. «Impartiality and Disingenuousness in English Rational Religion». A: Kathryn Murphy, Anita Traninger (eds.). The Emergence of Impartiality (en anglès). Brill, 2014, p. 225-246. ISBN 978-90-04-26083-2. 
• Nash, Richard. John Craige's Mathematical Principles of Christian Theology (en anglès). Southern Illinois University Press, 1991. ISBN 9780809316625. 
• Stigler, Stephen M. «John Craig and the Probability of History: From the Death of Christ to the Birth of Laplace» (en anglès). Journal of the American Statistical Association, Vol. 81, Num. 396, 1986, pàg. 879-887. DOI: 10.1080/01621459.1986.10478346. ISSN: 0162-1459.
• Suzuki, Jeff. Mathematics in Historical Context (en anglès). Mathematical Association of America, 2009. ISBN 978-0-88385-570-6. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Craig» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Westfall, Richard S. «Craig (Craige), John» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 4 novembre 2024].
• Scott, J.F. «Craig, John» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 9 agost 2014].
• Dale, Andrew I. «Craig, John» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 4 novembre 2024].