Nascut a Sitges el 3 de febrer de 1849, era fill de l'advocat Josep de Miró i Llopis i de Joaquima Argenter i Armengol, i germà del militar i polític Josep de Miró i Argenter. Artista de formació autodidàctica, no es va moure pràcticament mai de Sitges i hi desenvolupà la totalitat de la seva obra. D'altra banda, el fet de ser propietari rural li va permetre dedicar-se a la pintura sense haver de dependre'n per viure (Sierra, 1998).
La recol·lecció de Malvasia, 1895. Col·lecció d'art de la vila de Sitges
Artista d'obra abundant, a través dels seus quadres hom pot observar l'evolució soferta per la vila entre les dècades de 1880 i 1910. Excel·lí com a pintor de marines, horts i masies, temàtiques en les quals demostra ésser un observador molt minuciós (no en va era afeccionat a la fotografia), capaç de captar la realitat quotidiana i d'interpretar-la a conveniència: en el retrat, en canvi, tendia a l'esquematisme. Malgrat que les seves obres estan majoritàriament en mans de particulars, hom en pot veure als museus Cau Ferrat i Maricel de Sitges, i Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
Com a persona, Miró, es destacà per les seves idees liberals -heretades del pare i compartides pel germà- i pel seu profund anticlericalisme, del qual donà proves en més d'una ocasió. No obstant això, s'interessà pel progrés de Sitges. Va ser secretari de la Comissió per a la reforma de la Punta (1891) i durant molts anys ocupà el càrrec de tresorer de la societat de socors La Fraternidad. Cal assenyalar, així mateix, que fou famosa la tertúlia que, en els anys vuitanta del segle passat, es desenvolupava diàriament a l'entrada de la seva casa-taller -davant de l'actual monument al Greco-, i que aplegava, entre altres, l'hisendat Salvador Vilanova i Coll, els pintors Antoni Almirall i Joan Roig i Soler, el músic Esteve Català i March i el metge Gaietà Benaprès i Mestre.
Va morir a Sitges el 18 de febrer de 1914, als seixanta-cinc anys. L'abril de 1960 l'ajuntament presidit per Josep Ferret i de Querol decidí donar el seu nom a un carrer del sector de Terramar. El 1978 es muntà una exposició d'obres seves i d'Almirall a iniciativa del Grup d'Estudis Sitgetans. Dos anys més tard, tres olis seus van ser inclosos en una exposició antològica sobre l'Escola Luminista que organitzà la mateixa entitat (Sierra, 1998).
