Joaquim Gili i Morós (Barcelona, 1916 - 1984) va ser un arquitecte català que formà part del Grup R.
Fill del pintor Baldomer Gili i Roig, es titulà en arquitectura el 1947 a Barcelona. Formà part del Grup R des del 1953, que va agrupar els millors arquitectes catalans de la dècada del 1950 que van propugnar una renovació a partir de tendències italianes.[1] Durant aquesta època Gili va ajudar a reunir material relacionat amb edificis catalans amb influències mediterrànies per les publicacions d'Alberto Sartoris.[2] Va participar en la construcció de l'edifici racionalista de la Seu de l'Editorial Gustavo Gili entre els anys 1954 i 1961, en col·laboració amb Francesc Bassó.[3]
Referències
