La Diputació d'Alacant el va becar per a ampliar estudis a Roma, a on va traslladar-se l'any 1861. A Roma va entrar en contacte amb Eduardo Rosales, José Casado del Alisal i Marià Fortuny amb el qual va establir una sòlida relació d'amistat i que exerciria una important influència en l'obra d'Agrasot. Des de Roma va trametre a Madrid el quadre Una escola d'aldea als Estats Pontificis. Aquest quadre va ser exposat a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1866 junt amb un altre anomenat Una bugadera de la Scarpa, que obtindria una tercera medalla en l'esmentat certamen.
Després d'una estada de tres anys a Roma, va tornar a Oriola, des d'on va continuar trametent obres a diferents certàmens, obtenint diverses distincions i consolidant el seu prestigi artístic.
Va tornar de nou a Roma, on va romandre fins a l'any 1875, després de la mort del seu estimat Fortuny, circumstància que li va causar una profunda pena. Es va instal·lar a València, on va viure la resta de la seua vida i on va nàixer-li un fill que també seria pintor: Ricard Agrasot Zaragozà.
Els seus quadres d'història van donar-li gran fama; l'Estat va adquirir La mort de l'Excm. Marquès del Duero (1884) per a l'edifici del Senat i L'entrada de Carles V al Monestir de Yuste, exhibit en l'Exposició Nacional de 1887.
L'estil d'Agrasot s'enquadra en el realisme, amb un especial interès en la pintura de gènere i el costumisme regional, sense abandonar el nu, la temàtica oriental i el retrat. Obligat per la moda va conrear també la pintura històrica, amb la qual era possible obtenir èxits en els ambients oficials de l'art espanyol del segle xix. La influència de Marià Fortuny va ser determinant en la seua pintura.
Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. València. Caixa d'Estalvis de València, 1978. ISBN 84-500-2630-X(castellà)
Agramunt Lacruz, Francisco. Albatros. Diccionario de Artistas Valencianos del siglo XX (en espanyol). Albatros, 1999, p. 601. ISBN 84-7274-238-5. pàgines 18 a 20 del I volum.