El seu pare fou expropiat pel rei de França el 1214 però la seva germana Mafalda va aconseguir que el rei li retornés el patrimoni vers el 1216 casant-la amb Felip Hurepel, el príncep reial (1218). Aumale i Ponthieu (amb Montreuil) van restar en mans del rei amb Mafalda i el seu marit participant en l'administració, però a tot tardar el 1223, quan el rei Felip va morir, els comtats van poder ser adjudicats a Joana de Dammartin (nascuda vers el 1220).
El seu pare la hi va prometre cap a 1230, però el rei Lluís VIII de França va fer anul·lar els esponsalicis.[3] Es va casar en primeres noces el 1237 a Burgos amb Ferran III (1199 † 1252), rei de Castella i de Lleó, i van tenir cinc fills:
A la mort del seu marit el 1252, es va retirar a França i va tornar als seus comtats on es va reunir amb Mafalda o Matilde Dammartin, comtessa de Boulogne i Dammartin que va viure fins al 1259. Joana es va casar cap a 1254 amb Joan de Nesle († 1292), senyor de Falvy i de La Hérelle, que va governar el Ponthieu i Aumale en el seu nom i amb qui va tenir dos fills:
Guiu de Nesle, senyor de Harcelaines i de Hocquincourt
Ida o Felipa de Nesle, casada amb Robert VII Bertran, senyor de Bricquebec.
En 1259, à la mort de sa cosina Matilde o Mafalda de Dammartin, comtessa de Dammartin i de Boulogne (amb Montreuil), va intentar obtenir els comtats d'aquesta última, però el Parlament de París va decidir el 1262 atribuir el comtat de Boulogne (amb Montreuil) a Adelaida de Brabant i el comtat de Dammartin a Mateu de Trie.
Va governar Aumale i Ponthieu fins a la seva mort el 1279.
