Joan III d'Alexandria o Joan III Nikiu, perquè havia nascut a la ciutat de Nikiu (en grec medieval Νικιους), actual Zawijat Razin va ser patriarca d'Alexandria de l'any 505 al 516.[1][2]
L'Església Ortodoxa, que reconeix Joan de Talaia com a Joan I, l'anomenen Joan II, però per l'Església Copta, que rebutja Joan de Talaia, és Joan II.
Joan III va ser un monjo que portava una vida solitària al desert fins que va ser consagrat Papa i Patriarca d'Alexandria el 29 de maig de l'any 505. Va ser autor de molts escrits hagiogràfics i sermons.
Era contemporani de l'emperador romà Anastasi I, que va afavorir les esglésies que no seguien les doctrines del Concili de Calcedònia, i de Sever d'Antioquia, que defensava el miafisisme. Sever va escriure una carta a Joan sobre la naturalesa de Jesucrist, on es pot llegir:
| «
|
Jesucrist, després d'unir-se amb la carn, es va fer d'una sola naturalesa amb una sola voluntat, sense separació, i crec en la mateixa fe que la del patriarca Ciril i el patriarca Diòscor
|
»
|
| — Sever d'Antioquia
|
Joan li va respondre amb un missatge on defensava la unitat de l'essència de Déu i la trinitat de les seves personalitats. També va proclamar que a través de l'encarnació, les natures humana i divina del Fill de Déu es van convertir en una i no eren dues natures, no tenien separació, ni mescla o confusió. Anatematitzava els qui separaven les dues natures, els que les confonien i els que deien que el Crist que va patir a la creu només era un home, i també els que deien que la seva naturalesa divina també havia patit i mort. Segons ell, la fe ortodoxa era professar que Déu, la Paraula (Logos), va patir perquè estava unit a la carn.[2]
Referències
- ↑ «John III of Nicaea». Previous patriarchs. Patriarchate of Alexandria. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Pope John II» (en àrab). Official website of St. Takla Haymanot's Church.. [Consulta: 1r setembre 2023].
