Era germà del també escriptor Ramon Xuriguera i Parramona. El 1913, la seva família es traslladà a Lleida, ja que el seu pare havia estat nomenat conserge del Liceu Escolar.[2] Estudià al Liceu Modern, una institució pedagògica progressista fundada per Frederic Godàs, de qui quaranta anys més tard en publicaria la biografia.
Als 20 anys, fundà l'Agrupació Cultural Lleidatana, i assumí la direcció de la revista Lleida, substituint-hi el seu germà Ramon.
En l'àmbit polític, va ser militant del grup lleidatà del Partit Comunista Català (1926) i un dels fundadors de Joventut Esquerrana (1930), organització que s'acabaria integrant al Bloc Obrer i Camperol. L'any 1932 es trasllada a Barcelona, on comença a treballar com a funcionari a l'Ajuntament a partir del 1933.[2]
El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, torna a Lleida i forma part dels primers ajuntaments revolucionaris com a representant del Partit Obrer d'Unificació Marxista,[2] sent alcalde accidental de la Paeria de Lleida el mateix any, quan municipalitzà els teatres de la ciutat. Tanmateix, arran de l'exclusió d'aquest partit de l'ajuntament lleidatà el 1937, retorna a Barcelona, i el març del 1938 s'establí a La Vajol (Alt Empordà). El 26 de gener del 1939 s'exilia a França, primer a Cauçada i més tard a Montalban, on fundà el Casal Català de Montalban. Durant l'exili, va treballar com a docent a l'Escola de Cecs i Mutilats de la Mà Dreta (1940) i a l'Escola Espanyola (1942-1944) i i va treballar en el grup 533 dels quàquers (1943). En aquest període començà a escriure la novel·la de caràcter autobiogràfic La vida de Joan Ventura, que es publicaria en set volums entre 1963 i 1987.
El desembre del 1948 tornà a Catalunya i s'instal·la a Térmens, i posteriorment s'estableix a Barcelona. Tot i que va sol·licitar el reingrés a l'Ajuntament de Barcelona, la seva petició no va ser acceptada, de manera que es va dedicar a l’ensenyament i a les traduccions per encàrrec. Va ser gerent de l'"Academia Künhel" a Mollerussa i, posteriorment a Barcelona entre 1953 i 1961. Alhora, s'editava les seves obres en una editorial pròpia, Edicions Ilerda i col·laborava activament amb el Centre Cultural Lleidatà de Barcelona, on n'edità el butlletí mensual entre 1969 i 1981. Guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de la Llengua Catalana de Buenos Aires el 1960, i el Premi Ignasi Iglésias de teatre en els Jocs de Caracas del 1966 amb l'obra La reina Margarida de Montferrat.
Després de la restauració de la democràcia, l'any 1977 reingressa a l'Ajuntament de Barcelona, treballant al Museu d'Història de la ciutat fins a la seva jubilació, el 1987. Morí aquell mateix any i la Paeria de Lleida li dedicà un carrer al barri de Pardinyes. Tres anys més tard, Térmens també n'hi dedicà un i, el 1995, Menàrguens posà el seu nom al Centre Cultural de la vila. A més, el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona convoca el Premi de narrativa breu Germans Xuriguera en homenatge als dos germans escriptors (segona edició el 2007).
Entre 1926 i 1939, Xuriguera publicà col·laboracions en diverses publicacions periòdiques, com Lleida (1921-1930), L'Ideal, Vida Lleidatana, El país, La jornada, Front (d'on fou secretari de redacció), L'Hora i Combat. Després de la guerra, escrigué a revistes de l'exili com Per Catalunya (Niça, 1945), Quaderns de l'exili i Xaloc. A més, va traduir obres al castellà o al català d'autors clàssics com Corneli Nepos (Vidas de varones ilustres, 1963), Plaute (Comedias, 1965), Xenofont (Historia griega, 1965), Aristòfanes (Comedias completas, 1957) i Saint-Beuve (Retratos literarios, 1955). També va traduir obres de caràcter religiós o espiritual (Dietrich BonhoefferVida en comunitat, Ernesto CardenalLa vida en l'amor, Yves CongarLa crisi dins l'Església i monsenyor Lefebvre, Roger GaraudyMilitància marxista i existència cristiana, Anthony de MelloEl cant de l'ocell, Daniel Planque La castedat conjugal) i de literatura en general (Bernat MetgeEl sueño, FénelonAventuras de Aristonoo, Morris WestFilla del silenci i El caso Orgagna).
El seu fons bibliogràfic va ser donat a la Universitat de Lleida i consta de 412 monografies i també d'autògrafs literaris, així com reculls d'articles publicats, correspondència i papers diversos relacionats amb la seva vida i obra.[3] El material que va fer servir per les seves classes a França va ser dipositat a la Universitat Rovira i Virgili i conté 342 documents, entre llibres i revistes.[4]
↑«Fons Joan Baptista Xuriguera». Universitat de Lleida. Unitat de Biblioteca i documentació, 27-03-2022. [Consulta: 27 novembre 2024].
↑«Fons Joan Baptista Xuriguera». Universitat Rovira i Virgili. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació, 05-09-2024. [Consulta: 27 novembre 2024].
.jpg)
