Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular el 1914. Aquest mateix any va conèixer a Gaudí a l'església dels Sants Just i Pastor, on els va unir la seva afició per la música. D'estil eclèctic, va rebre la influència tant del modernisme com del noucentisme, el classicisme i l'arquitectura moderna europea. Una de les seves primeres obres va ser la casa Cucuruy a Barcelona, a la qual van seguir la seva pròpia casa, la Vil·la Mercedes, al carrer Escoles Peus; la casa d'Eduard Schäfer, al carrer Copèrnic; i la casa Valentí Soler, a la Via Laietana, totes a la Ciutat Comtal, així com l'edifici de les Germanes de la Doctrina Cristiana a Molins de Rei i de la Unió de Mas Rampinyo a Montcada i Reixac.[1]
Va ser arquitecte municipal de Montcada i Reixac, Ripollet, Begues, Molins de Rei i Sant Feliu de Codines, on va realitzar diverses obres, com el Mercat de Ripollet, la urbanització de Begues, un grup escolar i un projecte de sanejament i pavimentació de Molins de Rei, i les esglésies de Santa Engràcia i del Sagrat Cor de Montcada i Reixac.[1]
Va ser un dels fundadors de l'Obra Sindical de la Llar, que patrocinava la construcció d'habitatges econòmics, per a la qual va projectar diversos grups de cases obreres, com els promoguts per la Fàbrica de Ciment Asland a Montcada i Reixac el 1923 i 1954.[1]
Va destacar també com a decorador, amb diversos projectes d'interiorisme com el mobiliari del saló del Conservatori del Liceu.[1]
Casa Vicens
El 1925, l'amo de la Casa Vicens va planejar una ampliació de l'edifici, per al que es va dirigir a Gaudí perquè s'encarregués del projecte, però aquest va refusar, ja que en aquells dies dedicava el seu temps per complet a la Sagrada Família. En el seu lloc, va recomanar a Serra.[2] Aquest va construir la meitat dreta de l'edifici —vist des del carrer de les Carolines—, perceptible perquè el seu volum sobresurt una mica cap al carrer respecte a la part construïda per Gaudí. La divisió és perceptible també pel diferent disseny de les rajoles, ja que Gaudí les alternava per a donar major dinamisme, mentre que Serra les va disposar uniformement. L'ampliació es va prolongar entre 1925 i 1927.[3]
La nova remodelació va suposar convertir una casa unifamiliar en tres habitatges independents, un per pis. Amb tal fi, es va substituir l'escala original dissenyada per Gaudí per una altra concorde a la seva nova finalitat.[4] A la cantonada del carrer, Serra va disposar una torre en forma de templet igual a la que Gaudí va emplaçar en el seu extrem oposat.[5]
Va construir també un templet en l'extrem del jardí que donava a l'avinguda de la Riera de Cassoles, que albergava l'antiga font de Santa Rita. De planta circular, estava revestit de rajoles de color groc i tenia una cúpula hemiesfèrica, revestida de rajoles i rematada amb una llanterna amb una creu al capdamunt. Enderrocat el 1963, en l'actualitat els antics jardins estan ocupats per edificis d'habitatges.[6]
A l'interior, la intervenció de Serra va ser més moderada que a l'exterior, amb ús dels nous materials de construcció de l'època, com l'ús de cairats de ferro amb entrebigats de revoltó ceràmic en els sostres. Va substituir l'antiga escala dissenyada per Gaudí per un pati interior que proporcionava llum a les estances contigües, i va emplaçar una nova escala en la part ampliada. Els acabats interiors de la part ampliada van ser més simples que els del projecte gaudinià, basats essencialment en sòls de mosaic, parets enguixades i pintades i sostres de cel-rasos de guix amb motllures perimetrals. Els banys estaven enrajolats amb rajoles d'origen andalús amb flors i una magrana en el centre.[7]
El 1927, l'Ajuntament de Barcelona va concedir a la Casa Vicens el Premi al Millor Edifici, en virtut de la reforma i ampliació efectuada per Joan Baptista Serra.[8] El premi, de 1000 pessetes, va ser concedit el 5 de març de 1929.[9]
Relació d'obres
Casa Ignasi de Bufalà, av. Diagonal 441 i c/ Muntaner 225, Barcelona, 1914
Reforma i ampliació de la casa Antonia Ballestero, c/ Enric Granados 91, Barcelona, 1915
Obres de pavimentació del carrer Major, Montcada i Reixac, 1919
Mercat Municipal (actual teatre-auditori), pl. Onze de Setembre s/n, Ripollet, 1920-1925
Obres d'enllaç del carrer Ripoll amb el carrer Sant Sebastià, Montcada i Reixac, 1921
Casa Serra, c/ Sant Sebastià 20, Montcada i Reixac, 1923
Casa Pla, c/ Guillem de Montcada 2, Montcada i Reixac, 1923
Grups d'habitatges obrers de l'empresa Asland, passatge Jacint Verdaguer i passatge de Les Maduixes, Montcada i Reixac, 1923
Casa Casanovas, passeig de Rocamora 4, Montcada i Reixac, 1923
Pla integral i d'alineació del carrer Ripoll, Montcada i Reixac, 1923 i 1930
Casa Martí Rius Vidal, c/ Pau Claris 126, Barcelona, 1924
Projecte d'escorxador municipal, Montcada i Reixac, 1924 (no executat)
Casa Teodor Reynols, c/ París 171, Barcelona, 1924-1925
Grup escolar Alfons XIII, c/ Rafael de Casanova 49, Molins de Rei, 1924-1927
Edifici de la Unió de Mas Rampinyo, av. Catalunya 16-18, Montcada i Reixac, 1924-1927
Ampliació de la casa Vicens, c/ Carolines, 18-24, Barcelona, 1925-1927
Escoles públiques (actual edifici de l'Ajuntament), av. Tossa d'Alp 6, Alp, c. 1925
