Joan Baptista Burguet i Codonyer (València, 1833 - València, 1904) fou un autor literari valencià, especialment conegut per les seues obres teatrals, inscrites dins el gènere popular del sainet valencià del segle xix.
Biografia
Va nàixer al si d'una família de llauradors de l'horta del Safranar, en l'alqueria que àdhuc hui és coneguda com a Alqueria de Burguet. La principal font de què disposem per completar la seua biografia és el llibre de Constantí Llombart "Los fills de la morta-viva".[1] S'hi pot llegir que estudià les primeres lletres en l'escola del Convent de Jesús i que després passà a les Escoles Pies. Completà la formació amb uns pocs estudis de comptabilitat i a l'edat de dotze anys, i per motius familiars, es posà a treballar en les feines del camp. Fins als trenta anys treballà com a llaurador i a eixa edat entrà com a apuntador a la companyia teatral de Ramon Plumer i Enric Escrig. Més endavant, les obligacions familiars l'obligaren a fer-se de bell nou càrrec de les feines agrícoles.
Políticament progressista, simpatitzà amb les idees del republicanisme federal i va resultar elegit regidor de l'Ajuntament Popular de València en les eleccions municipals subsegüents a la revolució anomenada Gloriosa (1868). Desenganyat, però, de la vida política, redactà en vers la seua renúncia al càrrec i la llegí en veu alta, l'any 1869, davant les autoritats presents. Més tard, resultà elet de la Junta del Quartell de Patraix, a la qual dedica la seua primera obra "Propietaris i colonos" i en la qual va permanéixer com a mínim fins al 1879.
A l'horta i barri del Safranar de València circulen encara anècdotes al voltant de l'anomenat Tio Burguet. Sol destacar-se la seua capacitat i enginy per improvisar versos.
Obra
Cultivà sobretot el vers popular, mantingué amb el seu amic i també escriptor Andreu Codonyer i Monzó una llarga correspondència en vers [2] i publicà i representà les següents obres de teatre: "Propietaris i colonos" (1876), "Un alcalde i un saurí" (1876), "El bort" (1878), "El tio sinagües" (1880), "Ahon està el lladre" (1880) i "La carrera de la dona" (1881). Va col·laborar en tirades de versos per a diverses festes religioses i escrigué diversos poemes per a l'obra col·lectiva "Tabal i dolçaina", coordinada per Constantí Llombart. En totes les seues obres taspua la ideologia liberal i, com a particularitat ben ressenyable, la preocupació per les condicions de vida i treball dels llauradors més humils, sempre en conflicte amb els interessos dels arrendataris de les terres, tal com podem veure en la seua obra més famosa, "Propietaris i colonos" o en el poema "Carta que li envía un llaurador al seu amo demanant-li que li apañe la casa".
Referències
- ↑ Llombart, Constantí. Los fills de la morta-viva : apunts bio-bibliográfichs per la historia del Renaiximent lliterari llemosí en Valencia. València: Impremta d'Emilio Pascual, 1879, p. 783.
- ↑ Barquero, Carles «Joan Baptista Burguet i Andreu Codonyer: un epistolari inèdit de la Renaixença valenciana». Tesina llegida a la Universitat de València.
