Les seves investigacions arribaren a la conclusió que la teoria oficial, defensada per la Comissió Warren, pel que fa a l'autoria en solitari de l'assassinat per part de Lee Harvey Oswald, no es fonamentava en les proves.
Les conclusions de la Comissió Warren no són coherents
Un dels punts en què feu més esment fou que l'elevat nombre de ferides produïdes per l'atemptat no podien haver-se produït tan sols per tres trets. Aquest fet era fonamental per a la teoria de l'assassí solitari, donat que en el temps que s'escolten els trets, un tirador d'elit (i segons els informes sobre Oswald, aquest no ho era), sols hagués pogut executar com a màxim 3.
Per tal que això fos possible, era necessari que una de les bales disparades per Oswald hagués realitzat més d'una desena de ferides, serpentejant des del cos de Kennedy primer fins al del senador Connally, després rebotant nombroses vegades i realitzant bruscos i vertiginosos canvis de trajectòria: és l'anomenada Teoria de la bala única, coneguda popularment com a teoria de la bala màgica o bala que fa zigazagues. Garrison argumentava que aquesta mateixa teoria era un absurd, i sobre això es fa fonamentar per afirmar que hi havia d'haver, almenys, un quart tret i, per tant, un segon tirador, probablement des d'una tanca en un monticle proper i fins i tot en un triple tret creuat (tres tiradors almenys, per tant), que tindria com a centre el president.
També es basava en el fet que les mesures de seguretat foren mínimes (entre elles, el fet de viatjar en una limusina descoberta, o que el cotxe hagués de reduir dràsticament la velocitat en el gir del carrer Elm). Tots aquests indicis, a part de la pròpìa investigació matussera realitzada pel govern dels Estats Units (testimonis que s'obviaren o amb declaracions modificades, detalls passats per alt), i el fet que Oswald probablement va pertànyer a la CIA, apuntarien, segons Garrison, a una conspiració a nivell dels serveis secrets nord-americants (que implicaria la CIA, l'FBI, l'Exèrcit i, acceptant a posteriori els fets, el mateix Lyndon B. Johnson), que hauria matat Kennedy per evitar la seva política de desmilitarització, progressiva disminució de tropes a la guerra del Vietnam (tot això suposava la pèrdua d'una important font d'ingressos per a les empreses associades a l'Exèrcit) i, en definitiva, la pèrdua de poder per als serveis secrets i l'Exèrcit que, durant l'època d'Eisenhower, havien estat els autèntics definidors de la política nacional.
D'aquesta teoria no sols s'han fet eco els habituals fans de la teoria de la conspiració. De fet, ja hi ha hagut algun prestigiós periodista nord-americà que ha defensat la tesi segons la qual la guerra ha estat, durant molts anys, un dels grans motors econòmics dels Estats Units (i la presència d'un president com Kennedy, que planejava fins i tot la sortida de Vietnam, era un factor que posava en perill aq uesta política de conflictes iniciada a la Segona Guerra Mundial) i que persisitiria al llarg de tota la guerra freda -Vietnam, Corea, Nicaragua i fins i tot Iraq-. En una enquesta que es va dur a terme als anys 90, més de la meitat dels nord-americans no creien que l'assassinat de JFK l'hagués dut a terme una sola persona, sinó que hi va haver una trama conspirativa.
Judici
Garrison va aconseguir fins i tot dur a judici a un dels suposats implicats en el cas (Clay Shaw, alies Clay Bertrand), però aquest fou absolt, tot i que anys més tard s'admetria (en contra del que es va afirmar en el seu dia), que l'acusat havia treballat per a la CIA.[1][nota 1][2][3]
Dies finals
Garrison acabà sent membre del Tribunal d'Apel·lacions de Louisiana. Les seves investigacions sobre el cas Kennedy foren retratades per la pel·lícula JFK: Cas obert, d'Oliver Stone, en la qual fins i tot va tenir un petit paper, interpretant, curiosament, el president de la Comissió, Earl Warren.
Notes
↑Transcripcions del judici a Clay Shaw, 28 de febrer de 1969, pàg. 47, veredicte anunciat l'1 de març de 1969
Referències
↑Entrevista a Clay Shaw, Penthouse, Novembre de 1969, pp. 34-35 “Després d'un dramàtic discurs final en el qual Garrison apel·lava als membres del jurat a salvar els Estats Units d'un complot que no havia estat demostrat, el jurat va sortir, va deliberar, i unànimement va absoldre Clay Shaw.”
↑Crossfire: The Plot That Killed Kennedy per Jim Marrs, pàg. 510
↑Andrew 'Moo Moo' Sciambra, que va treballar en la investigació de Jim Garrison sobre l'assassinat de JFK, va morir a l'edat de 75 anys dimecres 28 de juliol de 2010 per John Pope, The Times-Picayune “Exactament dos anys després del dia en que Shaw fou arrestat, un tribunal de districte del penal va absoldre Shaw, després de deliberar menys d'una hora.” «Enllaç».
Bibliografia
William Hardy Davis, Aiming for the Jugular in New Orleans (Ashley Books, June 1976)
James DeEugenio, The Assassinations (Los Angeles: Feral House, 2003) ISBN 0-922915-82-2
James DeEugenio Destiny Betrayed: JFK, Cuba, and the Garrison Case (Nova York: Sheridan Square Press, 1992) ISBN 1-879823-00-4
William Davy, Let Justice Be Done: New Light On The Jim Garrison Investigation (Jordan Pub, 1999) ISBN 0-9669716-0-4
Edward Jay Epstein, Counterplot (Viking Press, New York: 1969)
Paris Flamonde, The Kennedy Conspiracy
Paris Flamonde, The Assassinastion of America (2007)
Jim Garrison, A Heritage of Stone (Putnam Publishing Group, 1970) ISBN 0-399-10398-8
Joan Mellen, A Farewell To Justice: Jim Garrison, JFK's Assassination, And The Case That Should Have Changed History (Washington, D.C.: Potomac Books, Inc., 2005) ISBN 1-57488-973-7
Nomenclature of an Assassination Cabal AKA "The Torbit Document" republished as NASA, Nazis & JFK: The Torbitt Document & the Kennedy Assassination, AUP, US, 1996 paperback, ISBN 0-932813-39-9
Gerald Posner, Case Closed: Lee Harvey Oswald and the Assassination of JFK (Nova York: Random House Publishers, 1993)
