Jillian Banfield

Jillian Banfield

(2018)
Biografia
Naixement	18 agost 1959 (65 anys) Armidale (Austràlia)
Formació	Universitat Johns Hopkins Universitat Nacional Australiana
Activitat
Camp de treball	Biologia
Ocupació	bioquímica, geomicrobiòloga, microbiòloga, geòloga, botànica
Ocupador	Universitat de Califòrnia a Berkeley (2002–) Universitat de Wisconsin-Madison
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (2006–) Royal Society
Obra
Abrev. botànica	Banfield
Premis
(2020)  H. C. Urey Award ^(en) (2018)  Membre de la Royal Society (2017)  V. M. Goldschmidt Award ^(en) (2015)  membre corresponent de l'Acadèmia Australiana de Ciències (2013)  doctor honoris causa per l'ETH Zürich (2011)  Premis L'Oréal-UNESCO per a les dones en ciència (2011)  Medalla Benjamin Franklin (2010)  Dana Medal ^(en) (2000)  Beca Guggenheim (1999)  Beques MacArthur

Jillian Banfield (Armidale, 18 d'agost de 1959) és una bioquímica i geomicrobiòloga australiana.^[1] El 2011, va rebre el premi L'Oréal-Unesco per a les dones en ciència pel seu treball sobre el comportament dels bacteris i la matèria en condicions extremes amb influència al medi ambient i la Terra.^[2]

Biografia

El 1978 es va matricular a la Australian National University, on va obtenir el títol de graduadar en ciències el 1981. El 1985, va obtenir el títol de màster en ciències. El 1986 es va inscriure a la Universitat Johns-Hopkins, on va obtenir el 1987 un Màster en Art en Ciències de la Terra i dels Planetes. Va acabar el doctorat el 1990 sota la supervisió del professor David Veblen. Del 1990 al 2001, va ensenyar i dirigir investigacions a la Universitat de Wisconsin a Madison. Del 1996 al 1998, va ensenyar a la Universitat de Tòquio. Des de 2001, ha estat professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i ha dirigit investigacions al Lawrence-Berkeley National Laboratory.

El 1978 es va matricular a la Australian National University, on va obtenir el títol de graduadar en ciències el 1981. El 1985, va obtenir el títol de màster en ciències. El 1986 es va inscriure a la Universitat Johns-Hopkins, on va obtenir el 1987 un Màster en Art en Ciències de la Terra i dels Planetes. Va acabar el doctorat el 1990 sota la supervisió del professor David Veblen. Del 1990 al 2001, va ensenyar i dirigir investigacions a la Universitat de Wisconsin a Madison. Del 1996 al 1998, va ensenyar a la Universitat de Tòquio. Des de 2001, ha estat professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley^[3] i ha dirigit investigacions al Lawrence-Berkeley National Laboratory.^[4]

Premis

• 1999: Premi MacArthur^[5]
• 2000: Boca Guggenheim^[6]
• 2006: Membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units^[7]
• 2011: Premi L'Oréal-Unesco per les dones i la ciència^[2]
• 2015: Membre de l'Acadèmica Australiana de Ciències^[8]
• 2018: Membre de la Royal Society.^[9]
• 2020: Premi Urey de la European Association of Geochemistry* 2020 ^[10]

Referències

1. (anglès)Présentation sur le site de l'université de Californie à Berkeley
2. 13e Prix L'Oréal-UNESCO pour les Femmes et la Science, 2011
3. (anglès)Son CV
4. (anglès)La page de son laboratoire
5. (anglès)Présentation sur le site de la fondation MacArthur
6. (anglès)sa page sur la fondation Guggenheim
7. (anglès)Jillian F. Banfield sur le site de l'[académie nationale des sciences
8. (anglès)Professor Jillian Fiona Banfield sur le site de l'académie australienne des sciences Arxivat 2019-06-02 a Wayback Machine.
9. «Jillian Banfield» (en anglès). [Consulta: 30 octubre 2018].
10. (anglès)[1]