Jenaro Pérez Villaamil (Ferrol, 3 de febrer de 1807 – Madrid, 5 de juny de 1854) va ser un pintor espanyol del segle xix. Fou l'introductor del gènere orientalista a Espanya. Influenciat per lectures romàntiques, per la contemplació de gravats i per una trobada amb David Roberts, a qui va conèixer a Andalusia als anys 1830, Pérez Villaamil va pintar evocacions del passat àrab, recreacions d'escenes històriques i paisatges imaginaris.[1][2]
Biografia
Va néixer a la ciutat gallega de Ferrol el 3 de febrer de 1807.[3] El 1812 va ingressar en el Col·legi Militar de Santiago de Compostel·la,[4] on el seu pare era professor. el 1820 estudiava a Madrid, en San Isidro el Real. Es va enrolar a l'exèrcit liberal el 1823 per combatre les tropes franceses enviades pel duc d'Angulema, a Cadis, i restaurat l'absolutisme de Ferran VII, va romandre confinat estudiant en l'Escola de Belles Arts.
El 1830 va viatjar a Puerto Rico per decorar el teatre Tapia, i a la seva tornada a Sevilla el 1833 coneix el pintor escocès David Roberts que influirà decisivament en el seu estil artístic. S'instal·la a Madrid, el 1834, assisteix a la tertúlia romàntica de «El Parnasillo» amb José de Espronceda, Patricio de la Escosura i Ventura de la Vega. Durant la regència d'Espartero, entre 1840 i 1844, va estar exiliat a França i Bèlgica.[5] Va viatjar per Europa i el 1845 va obtenir la primera càtedra de paisatge a Espanya, en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, de la que seria director. Va exercir com a pintor de cambra de La seva Elisabet II d'Espanya (honorari) el 1840,[6] i va ser acadèmic de mèrit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran el 1835.[6] Va morir a Madrid, el 5 de juny de 1854, i les seves despulles reposen a la Sacramental de San Justo a Madrid.[7]
Va ser autor d'una col·lecció de litografies, publicades en tres volums a París entre 1842 i 1850, sota el nom genèric de España Artística y Monumental, on es recollien les vistes i la descripció de destacats monuments espanyols.[8][9][10]
Entre les seves obres pictòriques es poden nomenar Corrida de toros en un pueblo (1838) o La capilla de los Benavente en Medina de Rioseco (1842), aquest últim exemple de llenç d'estudi que va servir més endavant per elaborar les litografies de
España Artística y Monumental.[11]
Referències
↑«Genaro Pérez Villaamil» (en castellà). Biografía y obra. Arteespaña. [Consulta: 23 desembre 2015]..]
↑Josep Tapiró. Pintor de Tànger. Dossier. MNAC, 2014