Els jebuseus o jebusites (en hebreuיְבוּסִי 'yĕvūsi'), van ser una tribu dels cananeus que vivia a la zona de Jerusalem. Segons el Deuteronomi formaven part dels pobles que ocupaven el país a l'arribada dels israelites després de la fugida d'Egipte.[1]
Eren una de les set nacions que segons l'Èxode havien d'expulsar, per poder situar-se en el seu territori. Déu els enviaria un àngel que lluitaria al seu davant per fer-los fora.[2]
| «
|
Quan el Senyor, el teu Déu, et faci entrar al país on ara arribes per prendre'n possessió, expulsarà de davant teu set nacions més nombroses i més fortes que tu: els hitites, els guirgaixites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus.
|
»
|
| — Deuteronomi. 7:1
|
El Llibre de Josuè diu que els jebuseus vivien a Jerusalem i als seus voltants,[3] El Llibre dels Jutges explica que els benjaminites no van aconseguir expulsar els jebuseus de Jerusalem, i que per això encara vivien a la ciutat entre ells.[4]
El Primer llibre de les Cròniques diu que el rei David va dirigir-se a Jerusalem, que llavors es deia Jebús, per lluitar contra els jebuseus, habitants d'aquell territori, i els va sotmetre.[5]
Referències
- ↑ Deuteronomi. 7:1
- ↑ Èxode. 33:2
- ↑ Josuè. 15:8
- ↑ Jutges. 1:21
- ↑ Primer llibre de les Cròniques, 11:4
