Jean Rous (Prada de Conflent, 24 de novembre del 1908 - Perpinyà, 21 de febrer del 1985) va ser un advocat, periodista i escriptor nord-català. Trotskista durant un temps, participà en la vida del POUM.
Biografia
Va estudiar Dret, com el seu oncle Joseph Rous, diputat del 1932 al 1942 i Conseller general del 1931 al 1955. Establert a París, hi va fundar, juntament Ludovic Massé, Horaci Chauvet i Joseph Delteil la revista Les 2 magots; anteriorment, a la seva Prada natal ja hi havia creat una revista L'avant-garde. Esdevingué adjunt parlamentari del seu oncle diputat i creà el comitè pacifista "Amsterdam-Pleyel" per la victòria del socialisme a Europa. En el període 1934-1939, Rous va ser persona de la confiança de Lev Trotski, a qui acompanyà al seu exili a Noruega i de qui en fou advocat. Fou enviat per aquest a Espanya, on conegué Andreu Nin i fou present en la fundació del POUM. De tornada a París el 1940, el 1941 s'hagué d'amagar a Catllà[1] al Conflent, després de ser condemnat[2] a sis mesos de presó. Després de la guerra passà breument per la SFIO, d'on en sortí el 1948, participà en el RDR i estigué en la fundació (per escissió) del PSA i en la del PSU.
Durant un temps assessorà el president senegalès Senghor (a qui havia conegut a la SFIO, amb qui havia fundat el "Congrès des peuples contre l'impérialisme" el 1948 -Rous en fou Secretari General- i amb qui havia participat en l'efímera vida del RDR). Posteriorment s'establí a Menton el 1968 i es feu franc-maçó. Durant cinc anys va ser membre del comitè director del PS (1973-1977). El 1976 tornà al Rosselló, a Perpinyà, i als anys 80 treballà per la defensa de la regió catalana. Fou president d'honor de la Unió per la Regió Catalana. i en les seves darreries publicà[3] Rennaissance et mission de la catalanité (1991), un testament polític on reivindicava el ple reconeixement de la identitat catalana pels poders públics.
Publicà diversos llibres de temes polítics i de la descolonització. També feu articles per a Franc-Tireur, Esprit, Les temps modernes, La tribune des peuples, Vingtième siécle. A Pià hi ha un col·legi amb el nom Jean Rous [4] En morir Rous, Senghor en digué:
| «
|
Avui l'Àfrica entera es reuneix per retre homenatge a Jean Rous, el militant socialista, però també l'escriptor, l'humanista de la civilització universal
|
»
|
| — The Federalist (1986) [5]
|
Obres
- Espagne 1936 - Espagne 1939. La révolution assassinée Paris: Librairie du travail, 1939
- Troisième force? Ed. de la pensée socialiste, 1948
- Tunisie... attention! Paris: Deux Rives, 1952
- Chronique de la décolonisation Paris: Présence africaine, 1965
- Leopold Sedar Senghor un president de l'Afrique nouvelle Paris: John Didier, 1967
- Itinéraire d'un militant Paris: Jeune Afrique Edition, 1968
- Habib Bourguiba: l'homme d'action de l'Afrique Paris: John Didier, 1969
- Tiers Monde: réforme et révolution Paris: Les nouvelles éditions africaines, 1977 ISBN 2708703447 (ressenya)
- Marc Ferro, Jean Rous, Jean-Marcel Bichat Les Révolutionnaires communistes à la conquête du pouvoir : L'espoir d'un siècle Paris: Martinsart, 1978
- Jean Rous, Dominique Gauthiez Un homme de l'ombre Paris: Cana, 1983 ISBN 2863350382
- Habib Bourguiba Paris: Martinsart, 1984 ISBN 2863452355
- Renaissance et mission de la catalanité Les Amis de Jean Rous, 1991
Referències
Bibliografia
- Abdelmajid Benjelloun L'indépendance avant l'indépendance: le nord du Maroc. Jean Rous et le Maroc, 1936-1956 Casablanca: Toubkal; Paris: [diff.] L'Harmattan, 1996 ISBN 2738450563
- Pierre Chevalier Aux origines de la pensée et de l'action de Jean Rous (1908-1934) Tesi doctoral 1981
- Jean-Francis Billion, Jean-Luc Prevel Jean Rous and Federalisme, article a The Federalist, a political review 28 2-3 (1986) p. 117 (anglès[Enllaç no actiu] i italià[Enllaç no actiu])
Videografia
- Serge Lemkine Portrait de Jean Rous Paris: Centre national de documentation pédagogique, 1983
Enllaços externs
