Jean Ranc (Montpeller, 1674, Madrid, 1735) va ser un pintor francès.[1]
Inicià els seus estudis en el taller del seu pare Antoine Ranc. El 1697 marxà a París i es convertí en deixeble, i posteriorment col·laborador, de Hyacinthe Rigaud. El 1703 ingressà a l'Acadèmia Reial de Pintura i d'Escultura, especialitzant-se en el retrat a partir de 1707. Gràcies a la seva relació amb Rigaud va poder realitzar diversos retrats de la família reial francesa, entre ells a Lluís XV. Ran d'aquest fet i gràcies al seu talent va aconseguir molts encàrrecs de la noblesa i va realitzar obres inspirades en l'antiguitat clàssica.[2]
El 1722 va ser reclamat per Felip V d'Espanya i des de 1725 es convertí en el pintor de cambra de la família reial espanyola; aportà el retrat ampul·lós i artificiós francès a la cort. Moltes de les seves obres destacades quedaren en la col·lecció reial espanyola per a després passar a ser conservades al Museu del Prado.[1]
Galeria d'imatges
-
El pintor François Verdier (1703)
-
-
Retrat de Lluís XV (1718)
-
-
La família de Felip V (1723)
-
Retrat de Carles III, nen (ca. 1724)
-
-
Retrat de l'Infant Felip de Borbó i Farnese (ca. 1725)
-
La gossa Liceta (ca. 1725)
-
-
Ferran VI com príncep d'Astúries (1731)
-
Vertumne & Pomone, Musée Fabre, Montpeller
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Jean Ranc». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 21 setembre 2013].
- ↑ «Jean Ranc» (en castellà). Enciclopedia Online. Museo Nacional del Prado. [Consulta: 21 setembre 2013].
