Jean-Claude Izzo, (Marsella, 20 de juny de 1945 - 26 de gener de 2000) va ser un periodista, escriptor, poeta i novel·lista francès.
Biografia
El seu pare va néixer a Itàlia a Castel San Giorgio i va emigrar a Marsella l'any 1928. La seva mare va néixer a Marsella al barri del Panier, de pares immigrats espanyols. El pare d'Izzo va ser barman a diferents establiments abans d'anar al bar de l'Amicale Ajaccienne (enderrocat l'any 1943), plaça de Lenche. La seva mare treballava com a modista al carrer de Roma.
L'any 1964, Jean-Claude Izzo és cridat al servei militar primer a Toló, on farà una vaga de fam d'un mes que li suposarà els comandos disciplinaris a Djibouti. Hi passarà un mes i mig a la presó i perd aproximadament quinze kg durant aquest període.
S'uneix al PSU l'any 1966. Al juny de 1968, és candidat a les eleccions legislatives a Marsella, a continuació s'uneix al PCF. Esdevé periodista, a continuació redactor en cap del diari comunista La Marseillaise.
Vista de Marsella, bressol de l'escriptor i escenari de moltes de les seves obresBarri del Panier
L'any 1970, publica el seu primer poemari, Poèmes à haute voix. L'any 1978, trenca amb el PCF. Abandona Marsella i redacta articles a diferents revistes, entre els quals La Vie mutualiste que canvia de nom i es transforma en Viva. Jean-Claude Izzo es converteix en el primer redactor en cap d'aquesta nova fórmula de la revista mutualista.[1]
L'any 1995, empès per Michel Le Bris i Patrick Raynal, publica a la Sèrie negra Total Khéops, guanyador del Trofeu 813 a la « millor novel·la francòfona » i gran èxit de públic. És el primer lliurament de la « Trilogia marsellesa », tenint com heroi l'investigador Fabio Montale, policia rebaixat de rang i fill d'immigrats que aprecia la poesia, el jazz, la pesca i les dones. El seu nom està inspirat pel poeta italià Eugenio Montale.
L'any 1996, publica Chourmo, la continuació de Total Khéops, que assoleix el premi Sang d'encre. S'instal·la a Sant-Maloù.
L'any 1997, publica un recull de poesies Loin de tous rivages i la novel·la Les Marins perdus, així com petites novel·les aparegudes a antologies. Torna definitivament a la Provença i s'instal·la a Ceiresta.
L'any 1998, publica Solea, últim lliurament de la seva trilogia marsellesa, on consagra una anàlisi pujada i documentada de la Màfia.
L'any 1999 apareix Le Soleil des mourants.
Mor d'un càncer el 26 de gener de 2000 a l'edat de 54 anys.[2]
Gianmaria Testa el seu amic músic i cantant, que va posar música a un dels últims textos de Jean-Claude Izzo, La Plage du prophète, explica al febrer de 2012 al diari Libération:
«
Ignoro tan és el cas a França, però a Itàlia, Jean-Claude Izzo ha agafat una dimensió mítica. És reivindicat per una generació de joves autors de gialli (thrillers) com a líder. I els fans van a Marsella seguint un itinerari Izzo: visiten els llocs on tenen lloc les novel·les, refan el recorregut dels personatges ...
»
Obra
Novel·les
Trilogia marsellesa Fabio Montale
1995: Total Khéops (París, (Gallimard, col. Série noire número 2370)
1996: Chourmo (París, Gallimard, col. Sèrie negra número 2422)
1998: Solea (París, Gallimard, col. Sèrie negra número 2500)
1998: Vivre fatigue, il·lustrat per Joëlle Jolivet (París, Librio negre), conté igualment Chien de nuit[4]
Poesia
1970: Poèmes à haute voix (Paris, Ed. P.J. Oswald)
1972: Terres de feu (Paris, P.J. Oswald)
1974: État de veille (Paris, P.J. Oswald)
1975: Braises, Brasiers, Brûlures (poemes il·lustrats par E. Damofli)
1975: Paysage de femme (Guy Chambelland)
1976: Le Réel au plus vif (Guy Chambelland)
1997: Loin de tous rivages, il·lustrat par Jacques Ferrandez (Nice, Ed. du Ricochet)
1999: L'Aride des jours (Nice, Ed. du Ricochet)
1999: Un temps immobile (Paris, Filigrane Éditions)
Altres publicacions
1978: Clovis Hugues, un rouge du Midi (Mareille, Jeanne Laffitte)
2000: Marseille (París, Éd. Hoëbeke)
Filmografia
2001: Roger et Fred, telefilm realitzat per Joyce Buñuel, sobre un guió de Jean-Claude Izzo i Patrick Tringale, amb Till Bahlmann i Laurent Casanova.
Adaptacions
Al cinema
La « trilogie marseillaise » ha estat adaptada a la televisió sota el títol Fabio Montale amb Alain Delon. Aquesta adaptació ha estat molt controvertida, entre altres a causa de la personalitat d'Alain Delon, a l'altre extrem de les idees de Jean-Claude Izzo
Total Khéops ha estat adaptada al cinema l'any 2002 per Alain Bévérini, amb Richard Bohringer i Marie Trintignant.
Les Marins perdus ha estat adaptada al cinema l'any 2003 per Claire Devers, amb Bernard Giraudeau, Marie Trintignant i Audrey Tautou.
Còmics
Les Marins perdus ha estat adaptada com a còmic l'any 2008 per Clément Belin editat en Futuropolis.
Homenatges
La municipalitat de Frontinhan a l'Hérault ha batejat l'espai cultural de la ciutat « Espace Jean-Claude Izzo. », el 6 de juliol de 2002, amb ocasió de la cinquena edició del Festival internacional de la novel·la negra.
L'equip pedagògic del col·legi públic inaugurat a Marsella al setembre 2005 a la zona d'Euroméditerranée ha decidit retre homenatge a l'escriptor donant el seu nom a aquest establiment situat en ple cor de la zona portuària de la Joliette, que li era tan estimada.
La ciutat de Castèunòu dau Martegue ha donat el nom de l'autor al seu Pol cultural reagrupant la mediateca, l'escola de música i l'arxiu municipal l'any 2008.
A l'abril 2010, la biblioteca de l'Alcàsser a Marsella decideix al seu torn de retre homenatge a l'escriptor, poeta i periodista consagrant una exposició i diverses conferències.
Des de 2002, cada any en el marc del seu saló literari Lire à Limoges, la ciutat atorga un premi jove adult titulat Premi Izzo.
Amb ocasió del vintè aniversari de la seva mort, l'ajuntament de Marsella inaugura una plaça amb el seu nom al barri del Panier[5]
Bibliografia
Jean-Claude Izzo : Les vies multiples du créateur de Fabio Montale, Jean-Marc Matalon. - Éditions du Rocher, 2020. - ISBN 9782268103105
Referències
↑Jean-Marc Matalon. Jean-Claude Izzo : les vies multiples du créateur de Fabio Montale (en francès). Éditions du Rocher, 2020, p. 169. ISBN 9782268103105.
↑Association des Marseillais du Monde. Page Les Marins Perdus (Jean-Claude Izzo). «Le Transbordeur de Marseille». Arxivat de l'original el 2008-10-29. [Consulta: 26 novembre 2020].
