![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Jean-Étienne Portalis
 | Jean-Étienne Portalis, retrat realitzat per Pierre Gautherot.  |
|
|
| Naixement | 1r abril 1746
Lo Baucet (França) |
|---|
| Mort | 25 agost 1807 (61 anys)
París |
|---|
| Sepultura | Panteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E / 48.846198; 2.3461054 |
|---|
|
Minister of Religious Affairs (en)  |
|---|
| 9 juliol 1804 – 25 agost 1807 – Joseph-Marie Portalis → |
| 8è Seient 25 de l'Académie française |
|---|
28 gener 1803 – 25 agost 1807
← Marie-Gabriel-Florent-Auguste Choiseul-Gouffier – Pierre Laujon → |
| Conseller d'Estat de França |
|---|
| 1800 – 9 juliol 1804 |
| Président du Conseil des Anciens (fr) |
|---|
19 juny 1796 – 19 juliol 1796
← Charles-François Lebrun – Jean Dussaulx → |
|
|
|
| Formació | Universitat d'Ais-Marsella
Universitat Paul Cézanne |
|---|
|
| Ocupació | jurista, polític |
|---|
| Membre de | |
|---|
|
| Família | Famille Portalis (fr) |
|---|
| Fills | Joseph-Marie Portalis |
|---|
| Germans | Jean-Baptiste-David Portalis |
|---|
| Parents | Paul-Thérèse-David d'Astros, nebot
Léon d'Astros, nebot
Auguste Portalis, nebot
Joseph Ernest Portalis, net
Jules Joseph Portalis, net
Frédéric Portalis, net
Edouard Albert Portalis, besnet |
|---|
|
|
|
 |
Jean-Étienne Portalis (Lo Baucet, Var, Provença 1746 - París 1807) fou un jurista francès. Com a advocat, defensà els drets dels protestants i l'escriptor Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, alhora que va obtenir una sentència de divorci per a l'esposa de Honoré Gabriel Riqueti de Mirabeau, cosa que li va guanyar la seva enemistat.
Tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa quan el 1796 fou nomenat president del Consell dels Cinc-Cents, raó per la qual fou considerat un enemic del Directori francès, havent de fugir cap a Suïssa i Holstein (Alemanya). Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d'État i en la redacció del Codi de Napoleó amb Jean-Jacques de Cambàceres, Félix Julien Jean Bigot de Preameneu, François Denis Tronchet i Jacques de Maleville on defensà el dret escrit i les institucions occitanes. Col·laborà activament amb Napoleó Bonaparte, amb qui fou ministre de cultes el 1804.
Obres
- De l'Usage et de l'abus de l'esprit philosophique durant le XVIIIe siècle (2 volumes, 1820)
- Écrits et discours juridiques et politiques, Aix-en-Provence : Presses universitaires d'Aix-Marseille, 1988
- Discours préliminaire au premier projet de Code civil édité aux éditions confluences et paru le 22 décembre 1998
