Se'n conserven sis cançons d'amor força naturals i en un llenguatge molt clar sense comparacions ni imatges, la qual cosa en fa un típic representant del trobar leu. Per bastantes de les seves poesies es conserva la música. Es va fer famós per cantar un amor llunyà, una dama allunyada que, segons afirma, no ha vist mai i de la qual s'ha enamorat només pel prestigi de la seva excel·lència (influència d'Ovidi). Molts crítics han interpretat aquesta dama i aquest amor llunyà de maneres esotèriques (la nostàlgia de Terra Santa, la Mare de Déu), tot i que d'altres afirmen que cantava una dama real. Segons una biografia seva escrita en el segle xiii la dama era Melisenda, filla de Raimon II, comte de Trípoli, un estat cristià de Terra Santa situat a l'actual Líban. Altres afirmen que la dama era la seva mare, Odierna.
Quan lo rius de la fontana S'esclarzis, si cum far sol, E par la flors aiglentina, El rossinholetz el ram Volf e refranh ez aplana Son dous chantar et afina, Dreitz es qu'ieu lo mieu refranha.
Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 120
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 8-11 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]