Jackob Nielsen (Copenhaguen, 1957) és un enginyer d'interfícies que va treballar a IBM, Bellcore i Sun Microsystems entre d'altres. Es considera que és un dels creadors del concepte d'usabilitat. El 1997 va publicar dos breus articles sobre com preparar textos per publicar-se en webs que han marcat des de llavors les pautes de la usabilitat.
És una de les persones més respectades a nivell mundial en usabilitat web, era conegut com a "gurú" de la usabilitat.[1]
Teoria
El primer dels dos articles abans citats que va escriure Nielsen és el següent:
| «
|
Sigues breu! (escriure a la web)
|
»
|
Les tres principals directrius per escriure en un web són:
- Brevetat. No s'ha d'escriure més del 50% de text del que s'utilitzaria en una publicació impresa.
- Escriure’l de tal manera que es pugui veure en una ullada. Descartar els texts llargs.
- Fer servir enllaços per distribuir la informació en diverses pàgines.
Texts curts
La lectura per pantalla és aproximadament un 25% més lenta que la lectura sobre paper. Pels usuaris és molest llegir el text línia a línia a través de la pantalla. El resultat és que gairebé mai acaben per llegir el text sencer. També és sabuda la incomoditat de moure l'scroll per desplaçar-se pel text, així que aquesta és una raó més per fer texts curts.
Escanejar el text amb els ulls
Perquè és tan dolorós llegir un text per pantalla i perquè fer-ho fomenta la impaciència a l'usuari. Els lectors no acostumen a llegir seqüències senceres de text sinó que analitzen el text en un cop d'ull i seleccionen els seus punts d'interès. És a dir, una paraula o frase clau, i ometen totes aquelles parts del text que no els interessen.
L'acció de llegir en diagonal (Skimming) en lloc de fer una lectura acurada és un fet demostrat i confirmat per nombrosos estudis d'usabilitat i és un dels trets que l'autor de webs ha de tenir en compte per tal d'escriure el text de tal manera que s'adapti a aquesta característica.
- L'estructura dels articles han de tenir dos o tres nivells de titulars. Aniuar els títols també ajuda els usuaris cecs que utilitzin lectors de pantalla.
- Posar text indicatiu als enllaços per tal que l'usuari sàpiga a on es dirigeix.
- Utilitzar el ressaltat i la negreta en les paraules clau importants del text per tal de captar l'atenció del lector.
Estructura de l'hipertext
Per tal que el text no quedi sense contingut en fer-lo breu, és bo fer servir vincles a partir d'hipertexts en els quals en accedir-hi es pugui trobar una informació més extensa i detallada del que volem exposar, tal qual es faria en un escrit en paper sense restriccions, però relegant-la a pàgines secundàries. D'aquesta manera, no es penalitza l'usuari que no hi està interessat, i que només ha de llegir un breu resum explicatiu del contingut.
D'altra banda, l'hipertext no ha de servir com a divisor del text en qüestió, és a dir, no ha de ser una porta al fet de passar la pàgina, a manera de ‘continua a la pàgina 2’, sinó que ha de dividir la informació d'una manera coherent mostrant a continuació altres aspectes o enfocaments que es volen donar al contingut. Cada pàgina d'hipertext s'ha d'escriure d'acord amb el principi de piràmide inversa i començar amb un breu resum del contingut per tal que els lectors puguin captar l'essència de la pàgina sense la necessitat de llegir-la sencera.
Publicacions
Nielsen publica una columna quinzenal (Alertbox ISSN 1548-5552), sobre temes d'usabilitat actuals.
Referències
- Article escrit el 15 de març de 1997. Copyright © 1997 per Jakob Nielsen. ISSN 1548-5552. Traducció: Enric Vilella
Enllaços externs
