Jack Williams (Cheltenham, p. dècada del 1910 - p. segle XX)[1][2] va ser un pilot de motociclisme anglès que va destacar en competicions de trial i enduro durant les dècades del 1930 i 1940. Entre altres èxits, va guanyar dues vegades tant els Sis Dies d'Escòcia de Trial (1934 i 1937) com el British Experts Trial (1932 i 1939). A banda, com a membre de l'equip britànic als Sis Dies Internacionals (ISDT), va obtenir-hi dues victòries al Vas (1932-1933) i altres dues al Trofeu (1938 i 1948).
Williams va dirigir durant anys el departament de competició d'Associated Motor Cycles (AMC), on va exercir d'enginyer i va participar en el desenvolupament de motocicletes de curses tan emblemàtiques com ara la Matchless G50, l'AJS Porcupine 500 i l'AJS 7R 350.[3][4] El seu fill, Peter Williams, va competir en motociclisme de velocitat durant les dècades del 1960 i 1970 i va destacar també com a dissenyador de motos de competició, entre elles la John Player Norton amb xassís semi-monocasc de 1972.[4][5]
Biografia
Propietari d'una botiga de motocicletes a Cheltenham, Jack Williams va començar a competir amb l'equip oficial de Rudge, dins el qual va col·laborar en la victòria de la marca als ISDT de 1929[6] i va guanyar el British Experts Trial el 1932. Gràcies a aquest èxit, Norton el va fitxar per a la temporada de 1933 i passà a formar part de l'equip oficial de trial de la marca al costat de Dennis Mansell i Vic Brittain. Durant aquella etapa i fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, l'equip va guanyar 45 premis per equips de 80 possibles. Williams va competir amb Norton fins a la fi de la seva carrera esportiva.[2] A banda del trial i l'enduro, va practicar també el motocròs -conegut aleshores com a scramble- i la velocitat, especialment al TT de l'Illa de Man, on va córrer diverses vegades.[2][6] A la seva època era conegut com a The Cheltenham Flyer ("el volador de Cheltenham").[1][6]
Jack Williams va competir en nombroses edicions dels ISDT i entre el 1933 i el 1938 hi va guanyar un total de quatre medalles d'or.[2] Al costat del seu company d'equip a Norton Vic Brittain va esdevenir un membre habitual de la selecció britànica per a aquesta prova, inicialment dins l'equip del Vas d'argent i a partir de 1938, del del Trofeu.[2] Els darrers ISDT que va disputar Williams van ser els de 1948, celebrats a San Remo, on va col·laborar una vegada més en la victòria britànica al Trofeu al costat de Vic Brittain, Charlie Rogers, Allan Jefferies i Hugh Viney, en aquesta ocasió pilotant una Norton Manx de 500 cc.[6][7]
Un cop acabada la temporada de 1948, Williams es retirà de les competicions[2] i, ben aviat, es va centrar en la direcció del departament de competició d'AMC (l'empresa que fabricava, entre altres marques, les Norton).
Palmarès
- 2 victòries als Sis Dies d'Escòcia de Trial (1934 i 1937)
- 2 victòries al British Experts Trial (1932 i 1939)
- 2 victòries al Trofeu dels ISDT (1938 i 1948)
- 2 victòries al Vas dels ISDT (1932-1933)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Brooks, Robin. «Full throttle into the fast world of motorcycles» (en anglès). pressreader.com. Gloucestershire Echo, 23-06-2022. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Roydhouse, Peter. «Norton Trials history 1926 to 1939» (en anglès). nortonownersclub.org, 2002. [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ Cameron, Kevin. «Rider-Engineer Peter Williams Dies at 81» (en anglès). cycleworld.com. Cycle World, 23-12-2020. [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Cathcart, Alan. «Tribute: Rider and Engineering mastermind, the late Peter Williams - Bike Review» (en anglès). bikereview.com.au. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Norton Commando. Peter Williams. 1969. – The Story of the AJS Stormer» (en anglès). ajsstormer. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «The ex-works, Jack Williams, ISDT Trophy Team,1948 Norton 500cc Manx Frame no. C11M 17811 Engine no. 24275» (en anglès). bonhams.com, 21-10-2007. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Jack Williams» (en anglès). speedtracktales.com. [Consulta: 30 gener 2023].
