Abans de ser legalitzat es feia dir Izquierda Democrática Cristiana. Els impulsors eren un grup d'advocats i prohoms que mostraven la seva incomòditat com a catòlics en un sistema polític (la dictadura de Franco) que es definia com a catòlic però que no seguia les pautes evangèliques. Els seus representants a Barcelona van ser Frederic Roda Ventura i, en segon terme, Josep Maria Vilaseca.[1] Va participar en la Plataforma de Convergència Democràtica i de 1968 a 1977 el seu portaveu fou el notari Carlos Bru Purón.