Pertanyia a una família noble, va estudiar al gymnasium de Ioannina i el 1859 marxà a Istanbul, on participà dels esforços d'estandardització de l'albanès. Participà en l'administració de l'Imperi Otomà, però degut a les seves idees liberals fou deportat set anys.
El 28 de desembre del 1912 presidí el Congrés Nacional Albanès que va dirigir la lluita per la independència d'Albània i amb Isa Boletini i Luigj Gurakuqi alçà la bandera a Vlorë. Reconegut pels austriacs, dominà la zona central i Vlorë, tot fundant el Partit Liberal, amb suport de Bajram Curri i altres insurgents. El 1914 fou obligat a marxar a Itàlia, on va morir.