Discursos d'Iseu en la traducció grec/català, 98 pàgines dobles, publicada per la Col·lecció Fundació Bernat Metge l'any 1930
Va néixer a Calcis a Eubea, però de molt jove va anar a Atenes. El van instruir en oratòria Lísies i Isòcrates d'Atenes, segons Foci, i després es va dedicar a escriure discursos judicials per a altres i va crear una escola de retòrics a Atenes on hauria tingut com a deixeble a Demòstenes. Suides diu que el va ensenyar de manera gratuïta i Plutarc diu que va cobrar deu mil dracmes. Iseu va ajudar a Demòstenes a redactar els seus discursos contra els seus tutors. No es coneixen notícies de la seva vida.
A l'antiguitat hi havia 64 discursos amb el seu nom, però només uns 50 eren reconeguts com a autèntics segons Plutarc, i només se'n conserven onze, encara que es coneixen altres fragments i els títols de 56 que se li han atribuït. Les onze que es conserven tracten de disputes per herències, tema que sembla que Iseu coneixia molt bé. També va escriure un llibre sobre retòrica titulat ἰδίαι τέχναι que s'ha perdut, i que citen Plutarc i Dionís d'Halicarnàs.[1]
Traduccions catalanes
Discursos, volum I. Sobre l'herència de: Cleònim, Mènecles, Pirros, Nicòstrat, Diceògenes i Filoctèmon. Traducció: Josep Vergés, 1930. Col·lecció Fundació Bernat Metge, n.48.
Discursos, volum II. Sobre l'herència de: Apol·lodor, Ciró, Astífil, Aristarc, Hàgnias i Eufilet. Traducció: Josep Vergés, 1931. Col·lecció Fundació Bernat Metge, n.56.
