Isaac conegut com a Isaac l'Armeni, fou exarca de Ravenna. Segurament formava part de la família armènia dels Kamsarakan. Es creu que fou nomenat exarca el 619 i va governar del 620 al 637 succeint Eleuteri, però podria haver governat també del 625 al 644 com a successor d'un exarca de nom Euseln (Euselnus).
Vers el 638 l'emperador Heracli va exigir al nou Papa Severí de signar l'Ectesis, o professió de fe monoteleta. Severí va refusar, i Heracli es va negar a reconèixer-lo com a papa, i va enviar un oficial de nom Maurici a negociar. Aquest Maurici es va apoderar del Palau del Laterà i va cridar a l'exarca Isaac, i aquest hi va anar, i junts van saquejar el Palau, enviant el tresor a Heracli, si bé una bona part va restar a l'exarcat. Maurici va ordenar repetir l'acció però per no haver de repartir el botí va destituir l'exarca. Isaac va fer presoner a Maurici i el va executar.
El rei longobard Rotari va conquerir totes les possessions imperials a Ligúria, així com gran part de l'Emília, cap al 643. Una batalla lliurada entre els longobards i les tropes de l'Exarcat a la riba del Panaro va acabar en una gran derrota dels romans d'Orient, amb diversos milers de soldats morts.[1] Sembla que el mateix Isaac probablement va morir lluitant contra els longobards, però l'autor de la vida del Papa Teodor I al Liber Pontificalis diu que Isaac va morir d'un ictus. El va succeir Plató.[2]
Referències
- ↑ Martindale, J.R.. The prosopography of the later Roman Empire III-A.D., 527-641. Cambridge (GB): Cambridge University Press, 1992, p. 718, 928-929. ISBN 9780521201605.
- ↑ Davis, Raymont (tr.). The book of pontiffs (liber pontificalis) : the ancient biographies of the first ninety Roman bishops to AD 715. Liverpool: Liverpool University Press, 1989, p. 65. ISBN 9780853232162.
