Irene dels Països Baixos

Plantilla:Infotaula personaSa Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Irene dels Països Baixos
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Prinses Irene der Nederlanden Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 agost 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Palau de Soestdijk (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica i protestantisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Utrecht
Rockcliffe Park Public School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata, intèrpret Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolPrincesa dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Orange-Nassau Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles Hug de Borbó i Parma (1964–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles Xavier de Borbó i Parma, Margarida de Borbó-Parma, Jaume de Borbó-Parma, Carolina de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
ParesBernat de Lippe-Biesterfeld Modifica el valor a Wikidata  i Juliana I dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
GermansBeatriu I dels Països Baixos
Margarida dels Països Baixos
Cristina dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Irene dels Països Baixos, duquessa de Parma (Palau de Soestdijk, als Països Baixos, 5 d'agost de 1939). Princesa dels Països Baixos amb el tractament d'altesa reial que després del seu divorci, l'any 1981, adoptà el títol de princesa de Lippe-Besterfeld. Des de 1977 i fins al 1981 fou duquessa de Parma.

La princesa Irene és tradicionalment la dotzena en la línia de successió del tron holandès, just després de la filla del príncep Friso, la comtessa Zaria. I també és coneguda com La Mare de la Duquessa, convertint-se en la mare del príncep Carlos, actual cap de la Casa de Borbó-Parma.

Biografia

És filla de la príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld i de la princesa hereva i llavors reina Juliana I dels Països Baixos. Per via paterna, Irene era neta del príncep Bernat de Lippe i de la comtessa Armgard von Cramm, i per via materna de la reina Guillermina I dels Països Baixos i del duc Enric de Mecklenburg-Schwerin.

Irene passà part de la infància entre el Regne Unit i el Canadà i no retornà als Països Baixos fins després de l'acabament de la Segona Guerra Mundial l'any 1945.

Presidència de la princesa Irene dels Països Baixos en el Via Crucis de Montejurra del 1965.

El dia 29 d'abril de 1964, a l'esquena de la Cort holandesa, contragué matrimoni amb el príncep Carles Hug de Borbó i Parma a la Capella del Palau Borghese de Roma. Carles Hug era l'hereu al tron ducal de Parma i a més a més fou nomenat cap de la branca carlista al tron d'Espanya. Carles Hug era fill del príncep Francesc Xavier de Borbó i Parma i de la princesa Magadalena de Borbó-Bousset. La parella tingué quatre fills:

El casament d'Irene que es realitzà a Roma no tingué el beneplàcit del parlament neerlandès per la qual cosa la princesa perdé els seus drets dinàstics i el títol de princesa dels Països Baixos. A més a més, els seus quatre fills i tota la seva descendència es veieren privats dels drets successoris al tron holandès.

Irene i Carles Hug tingueren un paper creixent a la vida política espanyola a partir del seu casament. La causa carlista, de la qual Carles Hug n'era el cap, revifà amb la possibilitat que el general Francisco Franco optés per Carles Hug en el debat successori en detriment del príncep i després rei Joan Carles I d'Espanya i altres possibles candidats.

La presència dels ducs de Parma en diversos actes oficials i els seus recorreguts per la geografia espanyola provocaren certs recels al Palau de la Zarzuela. La premsa espanyola es dedicà a la rivalitat entre Carles Hug i Joan Carles però també a la de les seves esposes, la princesa Irene i la princesa Sofia de Grècia.

Un dels últims actes que la parella realitzà en territori espanyol fou el romiatge de Montejurra l'any 1976 en què diversos atacs terroristes d'índole feixista provocaren dos morts en les files carlistes de Carles Hug. Després d'anys d'investigació i gràcies a una sentència d'un tribunal de Milà s'ha lligat els fets de Montejurra amb la presència d'escamots feixistes comandats pel príncep Sixte de Borbó-Parma, germà i contrari de Carles Hug.

La parella es divorcià l'any 1981 i la princesa Irene retornà de nou als Països Baixos mentre Carles Hug s'instal·lava a Brussel·les. Durant els últims la presència de la princesa Irene a la cort holandesa ha anat en augment.

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!