Inés era una estudiant madrilenya que abans d'abraçar la causa de la Segona República Espanyola, havia estat afiliada a la Joventut Catòlica i a l'Associació d'Estudiants Catòlics/FET. El 1936 va tenir una filla anomenada Hortènsia fruit de la relació amb un milicià amb el qual s'hauria casat civilment. En plena Guerra Civil es traslladà a Barcelona, deixant la nena, que no va tornar a veure mai més, a càrrec de la seva mare. Inés col·laborava activament en la defensa del govern legítim i va esdevenir agent del Servei d'Informació Militar (SIM) especialitzat en detectar emboscats, quintacolumnistes i traïdors a la causa republicana.
A finals del 1937 va conèixer Carmen Tronchoni Soria, una jove valenciana, falangista i activista del Socorro Blanco, implicada en la tasca de donar suport i aconseguir passaports i salconduits per als oficials rebels i persones de dretes que volien passar al bàndol nacional.[4] Inés se'n va fer amiga i juntament amb Ricardo Basurto Clemente i José Frutos Soria, agents encoberts del SIM, es van oferir a acompanyar-la a València i facilitar-li el trasllat dels fugats, que foren allotjats en un hotel i després portats a una torre de Barcelona on foren detinguts el 28 de novembre de 1937. Carmen fou jutjada per delictes d'alta traïció i espionatge i afusellada al Castell de Montjuïc el març de 1938[5][6] Anys més tard, les seves restes foren exhumades i traslladades al Valle de los Caídos.[7]
Acabada la guerra civil amb la derrota del bàndol republicà, la repressió franquista no es va fer esperar; Inés fou detinguda i reclosa a la Presó de les Corts el 21 de juny de 1939. Sotmesa a un consell de guerra sumaríssim, fou acusada de rebel·lió militar i de ser espia republicana. Fou condemnada a mort i passada per les armes al camp de la Bota la matinada del 13 de novembre de 1940 i posteriorment enterrada al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc.[8]
Memòria històrica
La dictadura del General Franco va retre honors i condecoracions a Carmen Tronchoni com heroïna i màrtir del Movimiento i li dedicà carrers, escoles i publicacions diverses.[9] La figura d'Inés, en canvi, es va fondre en l'oblit i el silènci. La seva filla Hortènsia, que no havia conegut el pare, tenia uns quatre anys quan va perdre la mare, va ser criada per l'avia i enviada posteriorment a un convent de monges, sempre marcada per l'estigma de ser filla d'una roja. L'any 1959 va marxar al Canadà, es va casar i va tenir fills. No va ser fins als inicis del 2000, després del seu retorn a Espanya, que es posà en contacte amb l'historiador i escriptor Joan Corbalán Gil i amb l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, que li van facilitar la manera d'accedir a la documentació del consell de guerra i visitar el fossar de la Pedrera, la fossa comuna on reposa la seva mare, de la qual conserva com a documents valuosissims, les cartes que li va enviar durant la guerra i abans d'ésser afusellada.[10]
Parapet de les executades i executats al camp de la Bota
El 24 de febrer de 2019 en complir-se vuitanta anys d'aquelles execucions, L'Ajuntament de Barcelona va inaugurar l'espai de memòria el "Parapet de les executades i els executats" al districte de Sant Martí.
↑Corbalán Gil, Joan. Justícia, no venjança. Els executats pel Franquisme a Barcelona (1939-1952) Pàgines 95-96-97-98 Hortensia Jiménez Lumbreras, filla d'Inés Jimenez Lumbreras.. Valls (Tarragona): Cossetània, 2008, p. 355. ISBN 978-84-9791-350-8.
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!
