La teoria de Fermi fou el primer intent teòric per descriure les reaccions nuclears per desintegració beta. Aquesta interacció efectiva descriu la desintegració β d'un neutró (format per dos quarks down i un quark up) en un electró, un antineutrí i un protó (format per dos quarks up i un quark down). El físic Enrico Fermi va proposar aquesta teoria en la qual els quatre fermions implicats interactuen directament entre si (d'on prové el nom d'interacció de quatre fermions).
La interacció de Fermi sorgeix com una teoria efectiva (és a dir, una aproximació a baixa energia) de la interacció electrofeble, quan totes les energies dels processos implicats poden ser considerades petites en comparació amb la massa del bosó W. L'ordre més baix de la teoria descriu també molt bé la desintegració del muó. Les correccions d'ordre superior de la teoria, és a dir, degudes a diagrames virtuals de bucle, no es poden calcular de manera fiable perquè la interacció de Fermi no es pot renormalitzar matemàticament. Com a solució, es substitueix per una teoria més completa: l'intercanvi d'un bosóW i Z descrita per la interacció electrofeble renormalitzable.