Instruccions d'Amenemope

Instruccions d'Amenemope o Ensenyaments d'Amenemope és una obra literària de l'antic Egipte del gènere sebayt en què l'escriba Amenemope, fill de Kanajt, dona al seu fill consells d'honradesa, autodomini i amabilitat, i li explica com assolir aquestes metes en la vida allunyant-se dels aduladors i dipositant tota la confiança en els déus per a tenir una vida feliç.

Consta d'una introducció, trenta capítols en forma de proverbis i un colofó. Sembla datar de finals de la Dinastia XIX o primeria de la XX, tot i que les còpies conservades són posteriors. És una de les obres mestres de la literatura egípcia.[1]

Descripció

Amb aquesta llarga obra, el gènere instructiu arriba a la culminació. El seu valor no rau pas en la riquesa de temes, menor que la de les Màximes de Ptahhotep, sinó en la qualitat dels valors. Abans se suposava que pensar i obrar correctament tindria una recompensa: ara Amenemope considera que cal fer-ho sense esperar-ne cap.

Igual que Ptahhotep, afirma que l'individu ideal no és el guerrer, sinó la persona de pau que s'esforça a prosperar i és generosa amb les altres. Aquesta persona ideal és modesta, tranquil·la i amable amb la gent, i humil davant les deïtats. No és perfecta, perquè la perfecció és una virtut divina i no humana.[2]

Les Instruccions ens han arribat senceres, amb algunes versions conservades en diferents museus. Aquesta varietat en demostra la popularitat en l'Antic Egipte.

L'egiptòleg Francis Llewellyn Griffith (1862 – 1934) opinava que, segons l'escriptura i l'ortografia del Papir BM 10.474, és un text de la Dinastia XXV, i que les tauletes conservades a Torí són posteriors. La composició original data del període de Ramsés II, entre les dinasties XIX i XX.[3]

Característiques literàries

Escrit amb caràcters hieràtics, és el poema més antic conegut amb capítols numerats. El text apareix amb línies separades, la qual cosa és inusual, i cada capítol té un nombre distint de versos, que són lliures, sense rima ni mesura determinades, amb contrastos i similituds; és un text molt elaborat. Hi predominen tres temes: la tranquil·litat, l'honestedat i el destí.[4]

Les Instruccions d'Amenemope i el Llibre dels proverbis

El text sembla del període de Ramsés II.[2] El coneixement d'Egipte que es reflecteix en la Bíblia és el resultat dels contactes realitzats en aquesta època, i es considera una prova suficient d'aquests vincles els fragments de les Instruccions d'Amenemope que apareixen en el Llibre dels proverbis de l'Antic Testament.[2]

Data de publicació

El text més complet de les Instruccions d'Amenemope és el Papir 10474, adquirit el 1888 per Ernest Wallis Budge i que encara es conserva hui en el Museu Britànic. Fa 3,7 m de llargada i 250 mm d'amplada, i té un Calendari de dies de la sort i la mala sort copiat al revers. El 1888, Peter le Page Renouf (1822 - 1897) l'esmenta com un «notable papir» i en fa una primera comparació amb els passatges bíblics.[5] La publicació dels papirs s'ajornà trenta-cinc anys, perquè Budge s'havia dedicat a altres obres com ara el Llibre dels Morts. El 1922 publicà una breu ressenya del text en un estudi acadèmic francés. El text hieràtic complet es publicà el 1923 com a Facsímils de papirs hieràtics egipcis del Museu Britànic. En la seua obra Teaching of Amen-Em-Apt, Són of Kanekht, del 1924, fa una comparança entre el text egipci i el Llibre dels proverbis.[6]

Segons Griffith, que revisà la traducció de Budge el 1926, la traducció és difícil perquè té expressions artificials, paraules estranyes i modismes propis. Lichtheim el 1976 i Brunner el 1991 en feren noves traduccions a l'anglés de millor qualitat.[4]

Exemples de fragments en català

« :Millor és una faneca que dona Déu
que cinc mil amb injustícia.
 »
— Instruccions d'Amenemope, VI
« :Si el pobre et deu molt
divideix-ho en tres parts:
perdona'n dues i deixa'n només una.
Açò, ja ho veuràs, és el millor de la vida;
de llavors ençà dormiràs bé i de matí
tot et semblarà meravellós;
perquè és millor ser valorat per amor al pròxim
que tenir riqueses amuntegades;
millor assaborir el pa amb bona consciència
que tenir riqueses carregades de retrets.
 »
— Instruccions d'Amenemope, XII.
« :No permetes que el poderós t'ensiborne
a oprimir el feble, en benefici seu.
 »
— Instruccions d'Amenemope, XX.
« :L'ésser humà és argila i palla,
Déu n'és l'arquitecte.
Ell destrueix i construeix cada dia,
crea mil inferiors al seu gust,
converteix mil persones en supervisores
si és el seu moment de la vida.
Com gaudeix aquell que ha assolit el Ponent
i és estalvi en la mà de Déu![7]
 »
— Instruccions d'Amenemope, XXV
« :No et burles del cec ni ridiculitzes el nan,
no tanques el pas a l'esguerrat,
no et rigues d'aquell a qui Déu emmalaltí,
ni crides si s'enganya.
 »
— Instruccions d'Amenemope, XXVI.

Referències

  1. ↑ Day i altres: op. cit., pàg. 23.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Lichtheim: op. cit., pág. 146.
  3. ↑ Griffith: op. cit., pàg. 226.
  4. ↑ 4,0 4,1 Van den Dungen: op. cit.
  5. ↑ Le Page Renouf: op. cit.
  6. ↑ Budge, op. cit., pàg. 106.
  7. ↑ El Ponent: el regne dels morts.

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!