Ingeborg Hunzinger (Berlín, 3 de febrer de 1915 - Berlín, 19 de juliol de 2009) fou una escultora alemanya, filla del químic Hans Heinrich F
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 febrer 1915 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 19 juliol 2009 Berlín (Alemanya) |
| Sepultura | Alter Friedhof Wannsee (en) |
| Residència | Florencia, |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escultura |
| Lloc de treball | Berlín |
| Ocupació | escultora, professora d'universitat, artista |
| Ocupador | Weißensee Academy of Art Berlin (en) |
| Partit | Partit Comunista d'Alemanya L'Esquerra |
| Família | |
| Pare | Hans Heinrich Franck |

Ingeborg Hunzinger (Berlín, 3 de febrer de 1915 - Berlín, 19 de juliol de 2009) fou una escultora alemanya, filla del químic Hans Heinrich Franck, neta del pintor Philipp Franck i àvia de l'escriptora Julia Franck.[1]
La mare de Hunzinger era jueva, i pertangué fins al 1932 al Partit Comunista. Començà al 1935 a estudiar en la Facultat de Belles Arts i Arts Aplicades. En el curs de 1938-1939 fou alumna de Ludwig Kasper. La Cambra de Cultura del Reich li prohibí estudiar al 1939, i emigrà a Itàlia; en arribar a Florència, conegué l'artista alemany Helmut Ruhmer, membre de la Vil·la Romana i més tard, a Roma, visqué a la Vil·la Massimo. Hunzinger es refugià a Sicília, on la seguí Ruhmer. A la fi de 1942, torna forçosament a Alemanya, on passa els darrers anys de guerra a la Selva Negra i donà a llum dos fills. No se li permeté casar-se amb Helmut Ruhmer, pare dels seus fills, a causa de les lleis racistes.
Després que Ruhmer caiguera en els darrers dies de la guerra, Ingeborg es casà a mitjans anys cinquanta amb Adolf Hunzinger, pare del seu tercer fill. Després del divorci amb Hunzinger, es casà en els anys seixanta amb l'escultor Robert Riehl.
Al Berlín Oriental, obriren un estudi d'art. Del 1951 al 1953 Hunzinger estudia amb Fritz Cremer i Gustav Seitz. Ella es dedicà a la docència en l'Acadèmia d'Art de Berlín-Weissensee,[1] i treballà des del 1953 a Berlín-Rahnsdorf com a artista independent. Malgrat la seua pertinença al SED i més tard al Die Linke, es negà a acceptar tant l'Orde del Mèrit Patriòtic (en alemany Vaterländischer Verdienstorden) com el Premi Nacional de l'Alemanya de l'Est (en alemany Nationalpreis der DDR).[2][3]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.