Els espanyols a Mèxic s'han dispersat per tota la geografia mexicana, fins i tot en petites poblacions del país i s'estima una població aproximada de 77,040 immigrants l'any 2010. És la segona comunitat estrangera i la primera d'europeus immigrats en territori mexicà. Encara que la comunitat espanyola es troba sobretot a la ciutat de Mèxic, a altres grans ciutats també n'hi ha un nombre important, com ara a Guadalajara, Monterrey, Puebla de Zaragoza, Santiago de Querétaro, León, San Luis Potosí, Cuernavaca, Veracruz, Torreón, Xalapa, Tijuana o Cancun. A aquestes ciutats s'ha creat un "Parque España" i una associació esportiva-cultural. A Veracruz, d'altra banda, hi ha el Centre Esportiu Espanya que fa evident la presència dels ibèrics en sòl Veracruz.
Per al segle xxi, els immigrants espanyols han prosperat a través de les seves empreses instal·lades a tot el territori nacional, han aconseguit incursionar en la política, en la ciència i la tecnologia del país tot i que a mitjan segle xx eren molt pobres. S'han agrupat per buscar mantenir els vincles amb Espanya a través d'associacions civils i de beneficència que moltes vegades han estat criticades tant per espanyols com per mexicans per convertir-se en grups d'elits d'empresaris ibèrics.
L'actual comunitat espanyola està integrada principalment per empresaris que han decidit invertir a Mèxic; de les més conegudes n'hi ha les botigues d'autoservei, institucions bancàries, hotels de primer nivell, hotels de pas, restaurants, panificadoras, agències de viatges, constructura, franquícies, serveis de préstecs o cases d'empenyorament, indústria de tèxtils, indústria d'hidrocarburs, indústria fustera, servei de transport, cases de moda i disseny industrial. L'altre grup de residents està conformat pels diplomàtics i els seus familiars, empleats d'institucions culturals com l'Institut Cervantes, acadèmics, docents, estudiants, religiosos, empleats i treballadors de corporacions espanyoles.[3]
La crisi econòmica que pateix Espanya des de 2009 derivat del sector immobiliari va generar una gran pèrdua de llocs de treball; això ha provocat una nova migració de ciutadans espanyols cap a l'exterior, principalment joves entre 20 i 35 anys que busquen oportunitats d'ocupació, expandir mercats i provar sort en altres països. Les destinacions principals són les nacions centreeuropees i les nacions americanes; els Estats Units, Canadà, Argentina, Mèxic, Brasil i Panamà en són els seus principals punts d'arribada.[4][5]
Nombres
Els espanyols són el principal grup d'europeus a Mèxic i una gran majoria de mexicans són d'ascendència espanyola. Molts dels seus avantpassats hi arribaren durant el període colonial o després de la guerra civil espanyola.[6] Segons el CIA World Factbook, els blancs constitueixen el 10% de la població de Mèxic.[7] L'Encyclopædia Britannica estableix quela població d'ascendència predominantment europea és una sisena part (≈17%) de la població mexicana.[8]
