Immigració a l'Argentina

Immigració a l'Argentina

Les immigracions al territori actual de l'Argentina van començar fa diversos mil·lennis a.C., amb l'arribada de les cultures d'origen asiàtic al continent americà per Beríngia, segons les teories més acceptades, i van anar poblant lentament el continent americà. A l'arribada dels espanyols, els habitants de l'actual territori argentí eren aproximadament 300.000 persones, pertanyents a nombroses civilitzacions, cultures i tribus diferents.[1] Després de la conquesta espanyola van arribar al territori argentí immigrants d'arreu del planeta.

Corrents migratoris

El territori argentí ha experimentat diferents corrents migratoris:

  • La colonització hispànica entre els segles XVI i xviii, majoritàriament masculina, es va assimilar en gran part amb els nadius en un procés de mestissatge, encara que no tot l'actual territori va ser efectivament colonitzat pels espanyols.[2] La regió del Gran Chaco, la Patagònia oriental, l'actual província de la Pampa, la zona sud de Còrdova i de la major part de les actuals províncies de Buenos Aires, San Luis i Mendoza es van mantenir sota domini indígena —guaycurús i wichís a la regió chaqueña; huarpes a la cuyana i nord del Neuquén; ranquels a l'est del Cuyo i nord de la regió de La Pampa; tehueltxes i maputxes a les regions pampeana i patagona, i Selknam i yamanes a l'arxipèlag de Terra del Foc, que es van anar "maputxitzant", primer a l'est de la serralada dels Andes, "mixogenitzant" els pehuenches a mitjan segle XVIII i continuant cap al 1830 amb els aborígens de les pampes i nord de la Patagònia, sent conquerides per l'Estat argentí, després de la seva independència.
  • La població negra a Argentina introduïda de forma forçada des de l'Àfrica subsahariana, portada per treballar com a esclaus a la colònia entre els segles XVII i XIX en gran nombre i principalment d'origen Bantu.
  • La immigració principalment europea i en menor mesura de l'Orient Mitjà, incloent poblacions àrabs i jueves, produïda entre finals del segle xix i la primera meitat del XX (particularment italians[3] i espanyols, en aquest ordre quantitatiu), fomentada per la Constitució Argentina de 1853 sota la base del precepte alberdià, de governar és poblar, destinada a generar un teixit social rural i a finalitzar l'ocupació dels territoris pampeans que fins a la segona campanya militar de Julio A. Roca denominada Conquesta del Desert estaven sota control de les parcialitats de maputxes i de pehuenches i ranqueles araucanitzats, que tenien una aportació genètica europea, fruit de l'abundància de captives conseqüent als malons dels mateixos.[4]
  • La immigració de països veïns (Uruguai,[5] Xile,[6] Brasil,[7] Bolívia[8] i Paraguai)[9] més o menys continua al llarg dels segles XIX, xx i XXI. Aquests corrents immigratoris que es remunten a les primeres civilitzacions terrissaires aparegudes en territori argentí, a diferència de la immigració europea, ha estat considerada per alguns com «un problema», per no estar inclosos en la immigració fomentada per l'Estat en compliment de la Constitució.[10][11]
  • Els corrents immigratoris del Japó i Corea.
  • A partir de les dècades de 1980 i 1990 provenen especialment de Xile, Paraguai, Bolívia,[12] Perú, Àsia i Europa oriental.
  • Durant el XXI es produeix la tornada d'una part dels migrants argentins i els seus descendents des d'Europa i els Estats Units d'Amèrica. A més, segueixen arribant immigrants provinents de Bolívia, Paraguai i el Perú;[13] i ara també hi ha corrents migratoris provinents de la Xina,[14] Colòmbia,[15][16][17] Cuba,[18] Veneçuela,[19][20] Senegal,[21][22] Equador[16][23] i Haiti.

Segons l'últim informe del cens nacional de 2010, l'Argentina compta amb 1.900.000 immigrants. Es calcula que els immigrants superaven els 2.000.000 l'any 2015. Això col·loca a l'Argentina com el major receptor d'immigrants de tota Llatinoamèrica, i en termes absoluts a nivell mundial col·loca a Argentina en el 29è lloc.[24]

Dades estadístiques

Segons un informe de l'ONU, a l'any 2015 el 4,6% de la població argentina són immigrants nascuts a un altre país, un percentatge molt petit en comparació d'altres països (129 en el rànquing). No obstant això, mesurat en termes absoluts l'Argentina té dos milions d'estrangers, el major nombre a Amèrica Llatina i 29è del rànquing mundial.[24]

Quadres

Les 20 comunitats immigrants més grans segons els censos de 1991, 2001 i 2010

Lloc País de procedència 2010 2001 1991
  Paraguai 550 713 325 046 254 115
  Bolívia 345 272 233 464 145 670
  Xile 191 147 212 429 247 987
  Perú 157 514 88 260 15 939
  Itàlia 147 499 216 718 356 923
  Uruguai 116 592 117 564 135 406
 Espanya 94 030 134 417 244 212
  Brasil 41 330 34 712 33 966
 Estats Units 19 147 10 552 9755
10è   Colòmbia 17 576 3876 2638
11è   Xina 8929 4184 2297
12è   Alemanya 8416 10 362 15 451
13è  Corea del Sud 7321 8290 8371
14è   França 6995 6578 6309
15è   Portugal 6785 9340 13 229
16è   Polònia 6428 13 703 28 811
17è   Veneçuela 6379 2774 1934
18è   República Dominicana 5661 1497 N/D
19è  Mèxic 5042 3323 2277
20è  Ucraïna 4830 8290 3498
Altres països 57 351 86 561 99 422
TOTAL 1 805 957 1 531 940 1 628 210

Origen dels immigrants a l'Argentina fins al 1940

Immigració bruta per nacionalitat (1857-1940)
Nacionalitat Quantitat (en milers) Percentatge sobre el total
Itàlia Itàlia  2.970 44,9 %
Espanya Espanya  2.080 31,5 %
França França 239 3,6 %
Polònia Polònia[Nota 1] 180 2,7 %
Rússia Rússia[Nota 2] 177 2,7 %
Turquia Turquia[Nota 3] 174 2,6 %
Alemanya Alemanya 152 2,3 %
Imperi Austrohongarès[Nota 4] 111 1,7 %
Regne Unit Regne Unit [Nota 5] 75 1,1 %
Portugal Portugal [Nota 6] 65 1,0 %
Iugoslàvia Iugoslàvia[Nota 7] 48 0,7 %
 Suïssa 44 0,7 %
Bèlgica Bèlgica 26 0,4 %
Dinamarca Dinamarca  18 0,3 %
Estats Units Estats Units 12 0,2 %
Països Baixos Països Baixos 10 0,2 %
Suècia Suècia 7 0,1 %
Altres 223 3,4 %
Total[Nota 8] 6.611
Notes
  1. Inclou ucraïnesos, jueus i belarussos en la regió oriental de Polònia. Los colonos eslavos del Nordeste Argentino Arxivat 2017-09-24 a Wayback Machine.
  2. Inclou a ucraïnesos, alemanys del Volga, belarussos, polonesos, lituans etc. que en aquell temps estaven sotmesos al tsar i van entrar amb passaport rus.
  3. Cal aclarir que la distinció entre turcs, palestins, sirians, libanesos, i àrabs només es va fer de forma oficial a partir de 1920. Fins llavors, tots emigraven amb passaport turc — cosa que va generalitzar l'ús del qualificatiu fins a l'actualitat— perquè jurídicament residien a l'Imperi Otomà. De fet, cadascun d'ells s'identificava amb el seu poble d'origen.
  4. El 1867 l'Imperi Austríac i el Regne d'Hongria van signar un tractat conegut com a Ausgleich, creant una monarquía dual: l'Imperi Austrohongarès. Es va desintegrar a finals de 1918 amb el final de la Primera Guerra Mundial. El que era l'Imperi Austrohongarès es reparteix actualment en tretze estats europeus que són actualment Àustria, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i les regions de Voivodina a Sèrbia, Boques de Kotor a Montenegro, Trentino-Alto Adige i Trieste a Itàlia, Transsilvània i part del Banat a Romania, Galítsia a Polònia i Rutènia (regió subcarpàtica a Ucraïna), la major part dels immigrats amb passaport «austrohongarès» foren persones dels col·lectius: croat, polonès, hongarès, eslovè, txec, romanès i fins i tot italians del nord-est.
  5. El Regne Unit fins al 1922 incloïa tota Irlanda, gran part dels immigrants britànics —que llavors se solien anomenar «anglesos»— foren de procedència irlandesa, sumats a la població d'origen gal·lès i escocès.
  6. Portugal fins 1974 posseïa les següents dependències Angola, Cap Verd, Guinea Bissau, Macau, Moçambic, São Tomé i Príncipe, Timor Leste.
  7. L'estat conegut genèricament com a Iugoslàvia va agrupar, entre 1918 i 1992, els actuals estats independents de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Macedònia del Nord, Montenegro i Sèrbia.
  8. Al voltant del 52% dels immigrants del període 1857-1939 es van establir definitivament.

La immigració neta

Immigració neta (1857-1976)
Període Total
1857/59 7.524
1860/69 63.514
1870/79 92.687
1880/89 622.202
1890/99 283.472
1900/09 924.889
1910/19 432.332
1920/29 854.331
1930/39 159.167
1940/49 336.030
1950/59 653.919
1960/69 379.864
1970/76 667.676
Total 5.477.607

Font: «Resum Estadístic del Moviment Migratori a la República Argentina (1857-1924)», Ministeri d'Agricultura de la Nació, secció Propaganda i Informes, Bs. As.,1925. Posteriors (Adreça Estadística de la Direcció nacional de Migracions).

Taxa de migració neta (1869-2001)
Període Migrants nets (mitjana anual)

Població total del país (mitjana anual en milers)

Taxa de migració neta (per cada mil habitants)

1870/1900 33.962 3.038 11,5
1900/10 108.416 5.702 18,4
1910/20 32.893 7.970 4,6
1920/30 83.991 10.349 8,2
1930/40 21.945 13.054 1,7
1940/50 47.752 15.491 3,1
1950/60 60.158 18.892 3,2
1960/70 32.969 22.277 1,5
1970/75 57.986 26.031 2,8
1975/90 -1388 29.245 -0,05
1990/2000 -2155 34.732 -0,01
Font: Solimano (2002b); Ferenczi and Willcox (1929) and Maddison (2001)

Estrangers a l'Argentina

Proporció d'estrangers sobre la població total
Any Població total Total d'estrangers Taxa mitjana anual de creixement(per cada mil habitants)

Percentatge d'estrangers sobre la població total
Total Homes Dones
1869 1.877.490 210.330 11,2 %
1895 4.044.911 1.006.838 24,9 %
36,0
1914 7.903.662 2.391.171 30,3 % 34,9 % 24,2 %
20,4
1947 15.893.811 2.435.927 15,3 % 17,4 % 13,2 %
17,9
1960 20.013.793 2.604.447 13,0 % 14,2 % 11,8 %
15,6
1970 23.364.431 2.210.400 9,5 % 10,0 % 8,9 %
18,1
1980 27.949.480 1.903.159 6,8 % 6,9 % 6,7 %
14,7
1991 32.615.528 1.628.210 5,0 % 4,9 % 5,1 %
10,1
2001 36.260.130 1.531.940 4.2 % 4,0 % 4,5 %
Font: Lattes (1975); INDEC (1980), (1991b), (2001).
Percentatge de la població nascuda en països limítrofs i no limítrofs
Any % de nascuts a l'estranger sobre la població total

% de nascuts en països limítrofs sobre la població total

% de nascuts en països no limítrofs sobre la població total

1869 11,2 2,2 9,0
1895 24,9 2,9 22,0
1914 30,3 2,6 27,6
1947 15,3 2,0 13,4
1960 13,0 2,3 10,7
1970 9,5 2,3 7,2
1980 6,8 2,7 4,1
1991 5,0 2,5 2,5
2001 4,2 2,5 1,7
Font: INDEC (1997), (2001).
Grandària i composició de la població no nativa segons país d'origen
País de naixement 1869 1895 1914 1947 1960 1970 1980 1991 2001 2010
Total 210.330 1.006.838 2.391.171 2.435.927 2.604.447 2.210.400 1.903.159 1.628.210 1.531.940 1.805.957
100 % 100 % 100 % 100 % 100 % 100 % 100 % 100 % 100 % 100 %
Països limítrofs 41.360 115.892 206.701 313.264 467.260 533.850 753.428 817.144 923.215 1.245.054
19,7 % 11,5 % 8,6 % 12,9 % 17,9 % 24,2 % 39,6 % 50,2 % 60,3 % 68,9 %
Bolívia 6.194 7.361 18.256 47.774 89.155 92.300 118.141 145.670 233.464 345.272
2,9 % 0,7 % 0,8 % 2,0 % 3,4 % 4,2 % 6,2 % 8,9 % 15,2 % 19,1 %
Brasil 5.919 24.725 36.629 47.039 48.737 45.100 42.757 33.966 34.712 41.330
2,8 % 2,5 % 1,5 % 1,9 % 1,9 % 2,0 % 2,2 % 2,1 % 2,3 % 2,3 %
Xile 10.883 20.594 34.568 51.563 118.165 133.150 215.623 247.987 212.429 191.147
5,2 % 2,0 % 1,4 % 2,1 % 4,5 % 6,0 % 11,3 % 15,2 % 13,9 % 10,6 %
Paraguai 3.288 14.562 28.592 93.248 155.269 212.200 262.799 254.115 325.046 550.713
1,6 % 1,4 % 1,2 % 3,8 % 6,0 % 9,6 % 13,8 % 15,6 % 21,2 % 30,5 %
Uruguai 15.076 48.650 88.656 73.640 55.934 51.100 114.108 135.406 117.564 116.592
7,2 % 4,8 % 3,7 % 3,0 % 2,1 % 2,3 % 6,0 % 8,3 % 7,7 % 6,4 %
Països no limítrofs 168.970 890.946 2.184.496 2.122.663 2.137.187 1.676.550 1.149.731 811.032 608.725 560.903
80,3 % 88,5 % 91,4 % 87,1 % 82.1 % 75,8 % 60,4 % 49,8 % 39,7 % 31,1 %
Espanya 34.068 198.685 841.149 749.392 715.685 514.500 373.984 244.212 134.417 94.030
16,2 % 19,7 % 35,2 % 30,8 % 27,5 % 23,3 % 19,7 % 15,0 % 8,8 % 5,2 %
Itàlia 71.403 492.636 942.209 786.207 878.298 637.050 488.271 356.923 216.718 147.499
33,9 % 48,9 % 39,4 % 32,3 % 33,7 % 28,8 % 25,7 % 21,9 % 14,1 % 8,2 %
Altres Països 63.499 199.625 401.138 587.064 543.204 525.000 287.476 209.897 257.590 319.374
30,2 % 19,8 % 16,8 % 24,1 % 20,9 % 23,8 % 15,1 % 12,9 % 16,8 % 17,7 %
Font: INDEC (1997), (2001).
Grandària i composició de la població estrangera (2001)
Lloc de naixement Habitants Percentatge pel que fa al total d'estrangers
Amèrica 1.041.117 67,96 %
Països limítrofs 923.215 60,26 %
Paraguai 325.046 21,22 %
Bolívia 233.464 15,24 %
Xile 197.147 13,87 %
Uruguai 117.564 7,67 %
Brasil 34.712 2,27 %
Països no limítrofs 117.902 7,70 %
Perú 88.260 5,76 %
Resta d'Amèrica 29.642 1,93 %
Europa 432.349 28,22 %
Alemanya 10.362 0,68 %
Espanya 134.417 8,77 %
França 6.578 0,43 %
Itàlia 216.718 14,15 %
Polònia 13.703 0,89 %
Exiugoslàvia 3.210 0,21 %
Ex URSS 4.156 0,27 %
Resta d'Europa 43.205 2,82 %
Àsia 29.672 1,94 %
Xina 4.184 0,27 %
Corea 8.205 0,54 %
Japó 4.753 0,31 %
Líban 1.619 0,11 %
Síria 2.350 0,15 %
Taiwan 3.511 0,23 %
Resta 5.050 0,33 %
Àfrica 1.883 0,12 %
Oceania 747 0,05 %
Desconegut 26.172 1,71 %
TOTAL 1.531.940 100 %
Font: INDEC Censo 2001

Índex de masculinitat

Índexs de masculinitat ende 1898, 1914 i 1960

Nacionalitat 1898 1914 1960
Argentins 95 99 97,3
Espanyols 189 161 103,6
Francesos 148 124 79,4
Italians 179 171 127,4
Russos 121 142 111
Turcs 335 428 125,7
Total d'estrangers 172 172 119,8
Total general 111 115 100
Fuentes: Censos nacionals 1898, 1914 i 1960.

Destinació dels immigrants

Províncies amb més de 5 % de població estrangera(Cens 2001)

Província Població total Estrangers % estrangers sobre total
Santa Cruz 196.958 23.665 12,02
Ciutat de Buenos Aires 2.776.138 316.739 11,41
Terra del Foc, Antàrtida i IAS 101.079 11.200 11,08
Riu Negre 552.822 48.416 8,76
Neuquén 474.155 33.999 7,17
Partits del Gran Buenos Aires 8.684.437 596.766 6,87
Chubut 413.237 27.425 6,64
Jujuy 611.888 30.593 5,00

Referències

  1. Ferrer, Aldo (1884) La economía argentina, XV ed. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica; p. 37.
  2. Mörner, Magnus (1969). La mezcla de razas en la historia de América Latina. Buenos Aires: Paidós. jesus pulenta el pelao sostiene que en los primeros cincuenta años de la Conquista las mujeres eran el 6% de las expediciones españolas, aumentando progresivamente hasta ser algo menos de un tercio desde el primer siglo de la colonia. Mörner, Magnus (1969). La mezcla de razas en la historia de América Latina. Buenos Aires:Paidós
  3. Foerster, Robert Franz; en "The Italian Emigration of Our Times" (pp. 223-278, en inglés)
  4. Del Gesso, Ernesto; en «Pampas, araucanos y ranqueles: breve historia de estos pueblos y su final como nación indígena» (p. s/d, Ed. Ciudad Gótica, 145 págs., año 2003).
  5. ««Un poco de historia...» del Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires. «...Entre las décadas de 1960 y 1990, 118.000 uruguayos, casi el 4% de la población total de Uruguay, eligió como destino Argentina...»». Arxivat de l'original el 2017-03-23. [Consulta: 27 gener 2017].
  6. «Revista Sociedad y Equidad de la Universidad de Chile. «...Entre 1973 y 1984 se duplica la cantidad de chilenos que migran hacia la Argentina llegando a sumar 213.623 migrantes chilenos...»».
  7. «Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires. «...Según el Censo Nacional de Población, Hogares y Viviendas de 2011, actualmente residen 34.712 nativos de Brasil en el país...»». Arxivat de l'original el 2014-05-18. [Consulta: 18 maig 2014].
  8. «http://www.buenosaires.gob.ar/derechoshumanos/observatorio/colectividad-boliviana». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 17 maig 2015].
  9. «http://www.buenosaires.gob.ar/derechoshumanos/observatorio/colectividad-paraguaya». Arxivat de l'original el 2017-03-09. [Consulta: 27 gener 2017].
  10. Rex González et. al., Historia argentina: Argentina indígena, vísperas de la conquista, Editorial Paidós, 1976, pag. 42
  11. «El flujo de inmigrantes latinos siempre fue considerado un problema, no eran ellos los bienvenidos contemplados en el preámbulo» de la Constitución Blanco sobre negro (2.ª Parte): La discriminación cotidiana y las políticas xenófobas, por Daniela Pierotti, El mango del hecha, Número 74, jueves 20 de abril de 2006
  12. «Argentina es el país de América Latina con más inmigrantes. «...En su mayoría, llegan personas de Paraguay, Bolivia y Chile, de acuerdo con el informe de ONU de 2013...»». Arxivat de l'original el 2017-02-24. [Consulta: 18 agost 2018].
  13. «http://www.buenosaires.gob.ar/derechoshumanos/observatorio/colectividad-peruana». Arxivat de l'original el 2016-12-02. [Consulta: 27 gener 2017].
  14. ««...Se estima que actualmente viven en el país 100 mil chinos, de los cuales alrededor de 4 mil son taiwaneses...» Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires.». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 29 agost 2018].
  15. «Colectividad Colombiana. Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires.». Arxivat de l'original el 2016-12-08. [Consulta: 29 agost 2018].
  16. 16,0 16,1 «Migraciones emergentes hacia la Argentina: colombianos y ecuatorianos. «Breve panorama y estrategias de inserción cultural» de Cecilia Melella, Universidad de Buenos Aires (UBA) en la Revista digital Scielo de Chile.».
  17. ««La inmigración colombiana, un boom que no para de crecer en Capital». Diario Clarín».
  18. ««Los cubanos en Argentina se agrupan» (Revista digital «Cuba es otra Historia», 18 de Abril de 2015)».[Enllaç no actiu]
  19. ««Por la crisis, se duplicaron los venezolanos que eligen vivir en la Argentina» (Diario Clarín)».
  20. ««La clase media de Venezuela se va para el extranjero». Diario La Nación (21 de Junio de 2016)».
  21. «Colectividad Senegalesa. Ciudad Autónoma de Buenos Aires.». Arxivat de l'original el 2016-05-11. [Consulta: 27 gener 2017].
  22. ««El sueño africano: cada vez son más los que llegan y se quedan» (Diario La Razón, 8 Abril 2016)». Arxivat de l'original el 2 de febrer 2017. [Consulta: 29 d’agost 2018].
  23. ««Ecuatorianos viven en Buenos Aires...» Diario ElComercio.com».
  24. 24,0 24,1 Argentina es el país de América Latina con más inmigrantes Arxivat 2017-02-24 a Wayback Machine.

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!