Els fills de Bor maten Imi en aueesta il·lustració de Lorenz Frølich
En la mitologia escandinava, Imi[1] o Ímir (en norrè Ymir, acusatiu Ymi) era un malvat gegant nascut de quan l'escalfor de Múspel es va topar i va fondre els gels freds de Niflheim.[2]
Llegenda
Mentre dormia bevia de la llet d'Audhumla. De les seves cames en va néixer un gegant mascle. De la suor de l'aixella esquerra van sortir dos gegant dels dos gèneres. D'aquests van descendir tots els gegants de gel.[2]
Segons l'Edda en Prosa fou assassinat per Odin, Vili i Ve, els quals l'odiaven. Amb el seu cervell formaren els núvols. La terra amb la carn de la que van néixer per generació espontània els nans. Les dents i els ossos formaren les roques i la pedra. La seva sang va formar llacs i rius envoltant la terra. La seva calavera fou penjada en el cel pels quatre nans Nord, Sud, Est i Oest. Les seves celles seviren per protegir el pas cap a Asgard. Tanta sang va perdre que va ofegar a tots els gegants gelats tret d'en Bergelmir i la seva muller que varen escapar en el tronc d'un arbre.[2]
Fonts
A l'Edda en prosa s'ofereix una narració que es diferencia dels relats de l'Edda poètica. Els investigadors han debatut fins a quin punt el relat de Snorri sobre Imi és un intent de sintetitzar una narració coherent amb el propòsit de l'Edda en prosa i fins a quin punt Snorri va extreure del material tradicional fora del corpus que cita. A través de la lingüística històrica i la mitologia comparada, els estudiosos han relacionat Imi amb Tuisto,[3] un ésser protogermànic va ser descrit per Tàcit a la seva etnografia Germania del segle I dC.[4] i han identificat Imi com el ressò d'un ésser primigeni reconstruït en la mitologia protoindoeuropea.[5]
