L'illa fa uns 10 quilòmetres de llargada i es troba al sud-oest de l'illa de Salm, de la qual es troba separada per un canal de 3 quilòmetres d'ample. L'illa no està coberta de gel de manera majoritària, a excepció de dos petits casquets de gel, un al nord i un altre més petit al sud. El seu punt més alt es troba a 187 msnm.[1]
L'illa de Wilczek va ser la primera illa de l'arxipèlag Terra de Francesc Josep que va trepitjar l'expedició austrohongaresa al Pol Nord l'1 de novembre de 1873. A principis de març de 1874 s'hi va enterrar a Otto Krisch, membre de l'expedició que havia mort d'escorbut, i es va aixecar un cairn amb un missatge en un contenidor segellat informant sobre el nou descobriment.[2][3]
El 5 d'agost de 1991 el vaixell alemany Dagmar Aaen de l'expedició d'Arved Fuchs va arribar a l'illa de Wilczek. Fuchs va desenterrar l'ampolla de l'expedició austrohongaresa d'entre les pedres del cairn, però l'escriptura era il·legible. El document va ser portat a la seu de l'Oficina Federal de Policia Criminal de Wiesbaden on aconseguiren desxifrar l'escrit i es va confirmar que era una nota dels exploradors polars Julius von Payer i Karl Weyprecht. El document es troba al Museu Naval Alemany de Bremerhaven.[4]
↑Paul-Émile Victor, Les Explorations polaires, tome IV de Histoire Universelle des Explorations publiée sous la direction de L.-H. Parias, Paris, Nouvelle Librairie de France, 1957, p. 264
↑«sever2.htm», 01-11-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-01. [Consulta: 5 abril 2024].
