L'anterior director de la Ieixivà Mir, era el Rabí Shmuel Berenbaum, que va morir el 6 de gener de 2008. El Rabí Berenbaum era gendre del fundador de la Ieixiva Mir a Brooklyn, el Rabí Avraham Kalmanowitz. L'alcalde jueu Michael Bloomberg, va emetre una declaració elogiant a Berenbaum, assenyalant que ell va construir l'acadèmia talmúdica jueva, i que aquesta havia arribat a ser un dels centres més grans per a l'estudi de la Torà al món. Steven Bayme, el director nacional del Congrés Jueu Americà, va dir que la ieixivà va ajudar a preservar un món que d'una altra manera estaria perdut.[1]
En 1921, la ieixivà va tornar a les seves instal·lacions originals a Mir, a on va romandre fins que l'Alemanya nazi va envair Polònia en 1939, marcant el començament de l'Holocaust jueu. Encara que molts dels estudiants nascuts a l'estranger van abandonar la ieixivà quan l'Exèrcit soviètic va envair Polònia des de l'est, la ieixivà va continuar funcionant, encara que a una escala més reduïda, fins que els exèrcits nazis que s'aproximaven, van fer que els líders de la ieixivà evacuessin a tota la comunitat cap a Keidan, Lituània.[2]
Fugida a l'extrem orient
Quan els exèrcits nazis van seguir avançant cap a l'est, els membres de la ieixivà en el seu conjunt van fugir cap a Sibèria amb tren fins a l'Extrem Orient, i finalment van reobrir la ieixivà a Kobe, Japó, en 1941. Diversos estudiants de la ieixivà Mir van aconseguir escapar cap a l'est, i malgrat les dificultats, els supervisors de la ieixivà van assumir la plena responsabilitat i van oferir el seu suport, distribuint fons, i assegurant l'allotjament, i el menjar per a tots els estudiants. Poc temps després, la ieixivà va ser traslladada novament a la ciutat de Xangai, a la Xina, aleshores la ciutat estava controlada per l'Exèrcit Imperial Japonès. Van romandre allà fins al final de la Segona Guerra Mundial. L'heroisme del cònsol general japonès a Lituània, Chiune Sugihara, que va emetre milers de visats de trànsit per als jueus, permetent-los viatjar per fugir cap a la Xina i al Japó, ha estat objecte de diversos documentals i llibres.[2]
