Icterus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels ictèrids (Icteridae).[1][2] Les espècies es troben per tot el continent americà[3] i reben el nom comú de "turpial".[4]
Descripció
Els mascles solen ser negres i de color groc o taronja intens amb marques blanques, les femelles i els ocells immadurs més apagats. Muden anualment. Els oriols del Nou Món són generalment esvelts, amb cues llargues i un bec punxegut. Mengen principalment insectes, però també gaudeixen de nèctar i fruita. El niu és una bossa allargada i teixida. Les espècies que nien en zones amb hiverns freds són fortament migratòries, mentre que les espècies subtropicals i tropicals són més sedentàries.[5][6][7]
Una de les espècies del gènere, el turpial de les Bahames(I. northropi), és considerada en perill d'extinció, anteriorment en perill crític, per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.[8]
Taxonomia
El gènere Icterus va ser introduït pel zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson l'any 1760 amb Oriolus icterus (=Icterus icterus) com a espècie tipus.[9][10]
Etimologia
El nom és la paraula llatina per a un ocell groc, probablement l'oriol euroasiàtic.[11]
El nom de gènere Icterus, tal com l'utilitzen els autors clàssics, es referia a un ocell amb plomatge groc o verd. Icterus prové del grec antic ἴκτερος/íkteros que significa icterícia;[12] l'ictèrus era un ocell la observació del qual es creia que curava la icterícia, potser l'oriol euroasiàtic.[13] Brisson aplicar el nom als ocells del Nou Món per la semblança en aparença.[14]
Espècies existents
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025), aquest gènere conté trenta dues espècies:[15]
- Turpial de Scott (Icterus parisorum Bonaparte, 1838)
- Turpial daurat (Icterus chrysater Lesson, RP, 1844)
- Turpial d'Audubon (Icterus graduacauda Lesson, RP, 1839)
- Turpial de Jamaica (Icterus leucopteryx Wagler, 1827)
- Turpial de Yucatán (Icterus auratus Bonaparte, 1850)
- Turpial d'Altamira (Icterus gularis Wagler, 1829)
- Turpial groc (Icterus nigrogularis Hahn, 1819)
- Turpial de Bullock (Icterus bullockii Swainson, 1827)
- Turpial dorsi-ratllat (Icterus pustulatus Wagler, 1829)
- Turpial endolat (Icterus abeillei Lesson, RP, 1839)
- Turpial de Baltimore (Icterus galbula Linnaeus, 1758)
- Turpial cuagroc (Icterus mesomelas Wagler, 1829)
- Turpial maculat (Icterus pectoralis Wagler, 1829)
- Turpial alablanc (Icterus graceannae Cassin, 1867)
- Turpial del Brasil (Icterus jamacaii Gmelin, JF, 1788)
- Turpial de Veneçuela (Icterus icterus Linnaeus, 1766)
- Turpial de dors taronja (Icterus croconotus Wagler, 1829)
- Turpial alabarrat (Icterus maculialatus Cassin, 1848)
- Turpial culnegre (Icterus wagleri Sclater, PL, 1857)
- Turpial emmascarat (Icterus cucullatus Swainson, 1827)
- Turpial capnegre (Icterus prosthemelas Strickland, 1850)
- Turpial castany (Icterus spurius Linnaeus, 1766)
- Turpial de Cuba (Icterus melanopsis Wagler, 1829)
- Turpial de les Bahames (Icterus northropi Allen, JA, 1890)
- Turpial de Martinica (Icterus bonana Linnaeus, 1766)
- Turpial de Puerto Rico (Icterus portoricensis Bryant, H, 1866)
- Turpial de l'illa de Montserrat (Icterus oberi Lawrence, 1880)
- Turpial de Saint Lucia (Icterus laudabilis Sclater, PL, 1871)
- Turpial de la Hispaniola (Icterus dominicensis Linnaeus, 1766)
- Turpial de capell daurat (Icterus auricapillus Cassin, 1848)
- Turpial variable (Icterus pyrrhopterus Vieillot, 1819)
- Turpial d'espatlles grogues (Icterus cayanensis Linnaeus, 1766)
Espècie extinta
Una espècie extinta, Icterus turmalis, es coneix a partir de restes fòssils recuperades de les valls de Talara, al nord-oest del Perú, i probablement es va extingir durant el Quaternari superior. Potser havia estat una espècie propera a les comunitats de megafauna del Plistocè i potser s'havia extingit després del col·lapse de les poblacions.[16]
Referències
- ↑ «Icterus (Icterus sp.) - Avibase». [Consulta: 14 març 2025].
- ↑ «Icterus Brisson, 1760». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 14 març 2025].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 27 març 2026].
- ↑ «Icterus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 27 març 2026].(català)
- ↑ Hilty, Steven L. Birds of Venezuela. 2nd ed. rev.. Londres: Christopher Helm, 2003. ISBN 978-0-7136-6418-8.
- ↑ Jaramillo, Alvaro; Burke, Peter. New World blackbirds: the icterids. Londres: Christopher Helm, 1999. ISBN 978-0-7136-4333-6.
- ↑ Stiles, F. Gary; Skutch, Alexander F.; Gardner, Dana; Skutch, Alexander F. A guide to the birds of Costa Rica. Ithaca, N.Y: Cornell Univ. Pr., Comstock Publ. Assolc, 1989. ISBN 978-0-8014-9600-4.
- ↑ «Icterus northropi: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2021, 04-08-2021. DOI: 10.2305/iucn.uk.2021-3.rlts.t22736369a197193663.en.
- ↑ Brisson, Mathurin Jacques. Ornithologie, ou, Méthode contenant la division des oiseaux en ordres, sections, genres, especes & leurs variétés (en llatí). París: Jean-Baptiste Bauche, 1760, p. Vol.1 p.30, Vol.2 p.85.
- ↑ Paynter, Raymond A. Jr. Check-list of birds of the world. v.14. Cambridge: Harvard University Press, 1968, p. 149 [Consulta: 28 març 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 201-202. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 28 març 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Icterus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 28 març 2026].
- ↑ Charlton, T. Lewis; Short, Charles. «ictĕrus». Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary,. [Consulta: 28 març 2026].
- ↑ «1911 Encyclopædia Britannica/Icterus» (en anglès). Wikisource, the free online library. [Consulta: 28 març 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Orioles, drongos, fantails – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 28 març 2026].
- ↑ Steadman, David W.; Oswald, Jessica A. «New species of troupial ( Icterus ) and cowbird ( Molothrus ) from ice-age Peru» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 132, 1, 3-2020, p. 91–103. DOI: 10.1676/1559-4491-132.1.91. ISSN: 1559-4491.
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
Viccionari