Ibn al-Bannà

Ibn al-Bannà

Biografia
Naixement	(ar) ابن البناء المراكشي, أحمد بن محمد بن عثمان 29 desembre 1256 Marràqueix (Califat Almohade)
Mort	31 juliol 1321 (64 anys) Marràqueix (Dinastia marínida)
Activitat
Camp de treball	Àlgebra i geometria
Ocupació	matemàtic, astròleg, astrònom, escriptor
Influències	Azarquiel
Premis
Un cràter de la Lluna porta el seu nom: al-Marraqusí

Ibn al-Bannà (àrab: ابن البناء المراكشي) (Marràqueix, 29 de desembre de 1256 - Marràqueix, 31 de juliol de 1321),^[1] (literalment «el fill de l'arquitecte»), de nom complet Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Uthman al-Azdí i també conegut com Ibn al-Bannà al-Marraqusí, va ser un matemàtic magrebí dels segles xiii i xiv.

Vida

Alguns autors afirmen que Ibn al-Bannà era nadiu de Granada,^[2] afirmació que sembla bastant incerta.^[3] De totes maneres, va estudiar a Fes i Marràqueix, llocs on residien els seus professors coneguts. Segurament va ser un astròleg de la cort marínida del sultà Abu-Saïd Uthman ibn Yaqub, del qui es diu que va predir les circumstàncies exactes de la seva mort.^[4] També va dedicar-se a l'ensenyament, tant a Marràqueix com a Aghmat.

Obra

La llista de les seves obres és molt extensa: més d'un centenar:^[5] de les quals la meitat estan dedicades a matemàtiques i astronomia (o astrologia). Però també va escriure sobre els més diversos temes: medicina, teologia, jurisprudència, etc. Això no obstant, la seva fama rau precisament en les obres matemàtiques i astronòmiques. Per les seves obres es veu clarament que escrivia pels seus alumnes, utilitzant una prosa didàctica breu i concisa.

Com astrònom és un fidel seguidor d'Azarquiel, i les seves taules astronòmiques (zij),^[6] titulades Minhāj al‐ṭālib fī taʿdīl al‐kawākib (Mètode de l'estudiant per calcular les posicions planetàries) van ser força populars al Marroc^[7] i encara eren utilitzades en el segle xix. També va escriure un almanac (nom que sembla que va ser el primer a fer servir), tractats d'ús de l'astrolabi i altres obres astronòmiques menors.

Com matemàtic, la seva obra més coneguda és Talkhis amal al-hisab (Sumari d'operacions aritmètiques)^[8] i un resum que en va fer ell mateix amb el títol de Raf al-Hijab. Tot i que, som ja s'ha dit, són manuals d'estudi, s'hi troben en elles algunes idees i resultats originals: suma de termes de sèries, utilització de fraccions contínues per calcular arrels quadrades, càlcul de permutacions i combinacions,^[9] ...

Referències

1. Renaud, 1937, p. 216-218.
2. Vernet, 2008, p. x.
3. Samsó, 2003, p. 251.
4. Samsó, 2007, p. 551, El sultà va morir deu anys després que Ibn al-Bannà.
5. Samsó, 2003, p. 253.
6. Samsó i Millàs, 1998, p. 259 i ss.
7. Samsó, 2007, p. 551-552.
8. Calvo, 1997, p. 404.
9. Katz, 1996, p. 104-105.

Bibliografia

• Calvo, Emilia. «Ibn al-Bannà». A: Selin, Helaine (ed.). Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non Western Cultures (en anglès). Dordrecht: Kluwer Academic, 1997, p. 404. ISBN 0-7923-4066-3. 
• Katz, Victor. «Combinatorics and Induction in Medieval Hebrew and Islamic Mathematics». A: Calinger, Ronald (ed.). Vita Mathematica: Historical Research and Integration with Teaching (en anglès). Mathematical Association of America, 1996, p. 99-106. ISBN 0-88385-097-4. 
• Renaud, H.P.J. «Sur les dates de la vie du mathématicien arabe marocain Ibn al-Bannā' (XIIe-XIIIe s. J.C.)» (en francès). Isis, Vol. 27, Num. 2, 1937, pàg. 216-218. ISSN: 0021-1753.
• Samsó, Julio «Ahmad Jabbār and Muhammad Aballāgh, Hayāt wamu'allafāt Ibn al-Bannā al-Murrakushī ma'a nuşūş ghayr manshūra» (en anglès). Suhayl, Vol. 3, 2003, pàg. 251-256. ISSN: 1576-9372.
• Samsó, Julio. «Ibn al‐Bannāʾ: Abū al‐ʿAbbās Aḥmad ibn Muḥammad ibn ʿUthmān al‐Azdī al‐Marrākushī». A: The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). New York: Springer, 2007, p. 551-552. ISBN 978-0-387-30400-7. 
• Samsó, Julio; Millàs, Eduardo «The Computation of Planetary Longitudes in the Zīj of Ibn al-Bannā'» (en anglès). Arabic Sciences and Philosophy, Vol. 8, Num. 2, 1998, pàg. 259-286. DOI: 10.1017/S095742390000254X. ISSN: 0957-4239.
• Vernet, Joan. Contribución al estudio de la labor astronómica de Ibn Al-Banna' (en castellà). Tetuan: Ed. Marroquí, 1951. OCLC 61229010. 
• Vernet, Joan «La supervivencia de la astronomía de Ibn al-Bannä» (en castellà). Al-qantara: Revista de estudios árabes, Vol. 1, 1980, pàg. 447-452. ISSN: 0211-3589.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ibn al-Bannà» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Vernet, Joan. «Ibn Al-Bannā Al Marrakushi» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 setembre 2013].